divendres, 19 de desembre de 2014

UNA CARTA ALS PARES?





M'ha sorprès la doble proposta de l'anunci nadalenc d'Ikea. Una carta als Reis, aquells savis vinguts d'Orient delerosos per saber on els conduïa l'estrella.... i l'altra, una carta als pares, amb tots aquells desitjos no materials que potser mai han tingut oportunitat d'expressar. Posats a triar.... a l'anunci tots escullen la dels pares. Crec que en la realitat no va ser així del tot, però els publicistes saben què volen vendre'ns: sentiments.... i una casa agradable i ben parada on poder passar temps amb la família. I Ikea ha nascut per resoldre'ns aquesta necessitat.
Temps i experiències compartides, sembla que això és el que demandem. Doncs no sé què fem omplint els carrers de bosses, catifes vermelles i garlandes.... mentre perdem els nervis per trobar això i allò, mentre ens hi deixem el sou.
Jo, aquest any, en la meva reduïda família, penso comprar productes de primera necessitat: una melmelada de gerds i taronja feta en un monestir de Sòria, unes cerveses de la Fundació Dalmases amb un projecte social al darrera,. un oli ecològic de les Terres de l'Ebre elaborat per la família d'un company d'escola.... Tot bo, tot pràctic, tot necessari... No vull deixar-m'hi ni el sou, ni la pell, ni els nervis, ni la meva inconsistent coherència. 

Teresa Gomà, rscj