diumenge, 24 d’agost de 2014

TOT SUMA

M'he liat la manta al cap, com es diu, i m'he embrancat a fer un berenar amb el grup d'amics de quan teniem 18 - 20 anys. El whatsapp ha facilitat reprendre la comunicació grupal i, dit i fet, el sis de setembre ens reunirem de nou a la meva casa familiar d'estiueig. He començat a rebre les respostes i me n'adono que moltes coses han canviat: "nosaltres serem cinc", "nosaltres quatre".... Els que hi cabíem quasi en el sis-cents del Toni, ara serem multitud perquè els anys passen i les famílies creixen, com ha de ser. Parelles, fills, professions i dedicacions diverses.... i molts records de revetlles, sortides i caps de setmana compartits. Quan vaig marxar al noviciat a Granada me'n vaig desvincular perquè necessitava espai per fer nous vincles, viure amb intensitat el que em tocava en aquell moment. Però la bona memòria del cor ens manté units amb aquells que vam estimar. Res es perd, tot suma. 
Teresa Gomà, rscj