dimecres, 26 de novembre de 2014

LA VIDA EN UNA MALETA

De nou m'ha tocat baixar la maleta de l'armari. M'empenyo en tenir-la ben amunt.... no sé perquè. De fet, cada divendres la guardo... i dimarts o dimecres la torno a agafar. Mitja setmana a Barcelona, mitja setmana voltant-la. Una vida cansada, però plena d'oportunitats. Com la de tanta gent, comercials, viatjants... i tants altres treballadors amb els que comparteixo hores d'AVE o la sala d'espera d'algun aeroport. Cansada perquè els dies que sóc a casa, a més de les classes de l'escola, he de preveure neteja, rentadores, compres, i encabir el dentista... i totes aquelles feines quotidianes de la majoria dels mortals. Alhora, estimulant, perquè com deia en Capri "s'ha de viatjar, s'ha de veure món!!", i amunt i avall descobreixes noves realitats, coneixes persones, en retrobes d'altres. Potser el dia que aquest tràfec s'acabi, trobaré a faltar el vagó en silenci, les pel·lícules repetides o els sandvitxos de tonyina embolicats en plàstic. Quan arribi aquest dia, ningú em treurà tot el que ara visc. 
Teresa Gomà, rscj