dissabte, 21 de març de 2015

ANY TERESIÀ

Com en els temps litúrgics, els ritus ens ajuden a viure. Celebrem el Nadal com a únic... tot i sabent que al cap de dotze mesos ens retrobarem de nou, i potser més colla i tot. Així, moltes commemoracions (i eclipsis) se'ns ofereixen com a esdeveniments excepcionals, amb les seves propostes afegides, tot a punt per viure de manera ben intensa aquella data, aquell fet. 
Així, estem celebrant els 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús, i d'una banda i de l'altra, ens arriben viatges a Àvila, reedicions de la seva obra, comentaris a la seva vida, xerrades, simpòsiums.... i jo, que no vull ser menys, estic assistint a unes xerrades, i llegint alguns escrits sobre ella. 
Sobre la meva patrona, n'he de confessar un gran desconeixement. Certa deixadesa (no és moment d'excuses) no m'ha apropat encara a la seva figura. Però mai és tard. I el que escolto i llegeixo m'arriba al cor per l'actualitat de la seva vivència i la manera tan planera de posar-la per escrit. Així, només cal actualitzar alguns mots per sentir una sorprenent empatia per aquesta dona. Profunda i directa, les seves pròpies vivències van ser el manual pel retorn a una nova vida religiosa carmelitana més propera i fidel al seu sentit original. De tant en tant, algú ens ha de recordar perquè vam iniciar el camí. Santa Teresa també ens ajuda a recòrre'l.

Teresa Gomà, rscj

dissabte, 7 de març de 2015

UN CONSELLER NORMAL

Amb tant enrenou polític, sembla que aquests personatges acaben convertint-se en persones alienes a la seva societat. Potser de creure's diferents, arriben a dur una vida que els allunya de la realitat, i quan es posen a governar, no se n'ensurten. Deu ser això. fins i tot els que ara proclamen que ells no canviaran.... caldrà veure amb el pas dels anys i del poder acumulat, com poden resistir a l'embat de la fama i els diners. Potser per això em va sorprendre, gratament, trobar-me el Conseller Mas-Colell i la seva esposa al Museu del Disseny. Com un ciutadà més, com jo mateixa, anava contemplant aquells cartells dels anys cinquanta que tots hem vist a casa l'àvia. Aquells objectes quotidians (batedora, es
premedora, telèfon de paret....) que ara resulta que tenen un valor afegit que el temps ens ha ajudat a descobrir.
Ningú més indicat que el polític de torn necessita topar-se amb la ciutadania, barrejar-se amb la gent del carrer, però no el dia del míting o acte popular. I més aquest any d'alt risc electoral. Estem enfilant un any cabdal, on han de passar moltes coses, veurem si amb grans canvis o pocs. Jo, per ara, vaig prenent nota de la normalitat dels candidats.
Teresa Gomà, rscj