dilluns, 27 d’abril de 2015

TOTS DIFERENTS, TOTS IGUALS


Què difícil se'm fa treballar el tema de la diversitat amb els alumnes! Me'l plantejo com un pas previ al tema de Jesús i les dones, de com Jesús es va acostar als grups que no encaixaven en la societat jueva del segle I i que malgrat el seu paper cabdal, es mantenien al marge en molts moments de la vida social d'aquell temps. Aleshores, l'honor requeia en els homes casats, amb fills mascles, amb un bon ofici i complidors de la Llei. Tots els altres, eren persones de segona o tercera categoria. 
Avui, amb tanta llibertat com sembla que tenim, també hi ha diferents. La roba ens distingeix. El color de la pell, també. La llengua materna, els costums, la religió... però sobretot, la butxaca. La mateixa persona tindrà una qualificació molt diferent si arriba a casa nostra en pastera o en un iot.O si es guanya la vida remenant contenidors o xutant una pilota. I en els dos casos penso en persones amb cultura, religió, pell i idioma ben diferent al nostre.
Potser és que tots som ben diferents i ben iguals alhora. Alts o baixos, xerraires o tímids, passotes o caparruts... però amb sentiments, pors i anhels d'una vida més digna, d'una vida millor. 
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 5 d’abril de 2015

PASQUA, AQUÍ I ARA

La Pasqua, aquesta festa cristiana que a casa nostra per a molta gent es redueix a menjar un pastís amb un ou de xocolata, pollets grocs i "plumeros" de colors vistosos i variats, no deixa de ser una oportunitat per descobrir tota aquella vida que s'amaga en la quotidianitat. Si som sincers, creients o no, tenim múltiples experiències en aquesta línia. Un cop de sort, una bona elecció, un canvi inesperat... o senzillament, reconèixer tot allò de bo que cada dia se'ns regala. 
A vegades hi ha casos més extraordinaris, que encara que no siguin nostres, ens descobreixen aquella vida que brolla absolutament a tot arreu. Amb aquesta intenció, dissabte sant vaig anar a veure "La historia de Marie Heurtin". Una noia sorda, muda i cega, castigada a sobreviure com una salvatge... en qui algú es va fixar. Vet aquí el cop de sort, el canvi inesperat. Algú va creure en les seves possibilitats, i hi va creure cegament. Dedicació, fe, temps, esperança... apostes pel miracle d'una vida diferent. Amb ell, una transformació personal i social, perquè tota gran fita modifica el propi entorn.La intuïció d'algú convertida en certesa. 
Com aquelles dones que anaren de bon matí al sepulcre sense saber com còrrer la pedra. La seva persistència modifica la seva existència i transforma el seu món. En seva esperança s'empelta, fins avui, la nostra vida.
Teresa Gomà, rscj