dimecres, 20 de maig de 2015

SíMBOLS PER NO PERDRE EL RUMB


En temps d'eleccions, de promeses inconsistents, de declaracions "el paper tot ho aguanta".... busco alguns elements que em recordin que no tot és volàtil, que no totes les afirmacions se les emporta el vent. Necessito referents estables, segurs, fiables. 
El meu nebot vietnamita es va fent català. És complicat introduir algú de sis anys en un sentiment, unes creences. L'idioma, que avança a passes de gegant, no ho és tot. Darrera de les paraules hi ha idees, paràmetres, tota una cultura que sosté els pobles. Darrera la paraula "xiuxiueig" no només hi ha l'Institut d'Estudis Catalans. Hi ha també un poble que l'ha fet seva en els temps en que les coses anaven maldades i calia parlar a cau d'orella. 
En aquest procés identitari, vam pujar a Montserrat. Explica-li què és un monestir, què son els monjos, qui és la Mare de Déu... i perquè té la pell bruna!! Massa raonaments. D'entrada en tenim prou amb l'experiència, els bons records, unes fotos ben maques, i un conte per repassar a casa allò que hem après el cap de setmana.
Montserrat és un referent intocable. Ni aquell incendi de 1986 no ens va arrabassar allò més nostre. 
Des de que vam néixer acompanya les nostres passes. Cantant el Virolai, la veu ens tremola d'emoció. Fidelitat, llengua, servei, persones. Un símbol ben nostre per no perdre el rumb. 
Teresa Gomà, rscj

dimarts, 5 de maig de 2015

14 QUILÒMETRES

De nou a l'aula amb la pel·lícula "14 quilòmetres". De nou les notícies que assíduament ens recorden que res en aquesta història és pura ficció. I els gemecs dels que arriben sense alè, dels que ho tornen a intentar, dels que moren....  i els laments d'una Europa que s'ho mira amb resignació, tot esperant oblidar aquest malson.
I mentre fem que no mirem... ells arriben sense alè, ho tornen a intentar, moren pel camí. 
                                                                                                                                   Teresa Gomà, rscj