dissabte, 27 de juny de 2015

III GUERRA MUNDIAL

Ahir, un dia d'allò més sagnant, vaig sentir d'algun periodista el comentari de que estàvem en una III Guerra Mundial. Mirant la televisió, realment ho semblava. Cossos desfets, sang, alarmes terroristes reactivades, països que es planyen, polítics impotents... Diuen que estem en temps de pau, però els fets ens demostren que la tensió, el conflicte i la violència no ens deixen respirar, tot i que seguim fent la nostra vida com si res. Excepte quan hem de pujar en un avió, quan veiem les papereres del Metro de Barcelona suposadament dissenyades per evitar bombes amagades, quan creuem la Pl Catalunya i un policia abaixa el seu fusell, quan hem de registrar la nostra sim del mòbil per tenir controlats tots els telèfons.... La suposa pau potser no ho és tant i la nostra vida quotidiana se'n ressent. Confiem que fets com els d'ahir no succeeixin a prop nostre, però no ens podem sentir aliens a la dinàmica del terrorisme islàmic. Ens afecta perquè retalla les nostres llibertats i ens commou perquè ataca el conjunt de la humanitat de la que formem part.
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 7 de juny de 2015

MILIONARIS INDIGNES

En aquests dies d'eufòria blaugrana, d'il.lusió i festa compartida, no em vull deixar portar pel cor culé alhora de seguir-ne els esdeveniments. Perquè precisament la passió ens cega la mirada i podem empassar-nos tota mena de fets amb absoluta ingenuïtat. Sé que només pel fet de seguir (i patir) un esport com aquest ja tinc prou elements per sentir-me incoherent. Tot en té la seva dosi. Però el dia de la final de la Copa del Rei, veient com baixaven els jugadors de l'autobús, dos d'ells, Piqué i Pedro, ho feien amb uns texans estripats. No hi havia normes en el vestuari a emprar, i cadascú anava com volia. Hi tenien tot el dret.... però dos homes que guanyen el que ells guanyen... haurien de cuidar amb més raó la seva vestimenta. Em va semblar una mena de bufetada a la dignitat humana dificil de justificar. 
Fa dos dies, pel viatge a Berlín, tots anaven amb la roba oficial. Informal, juvenil.... però sencera i sense estrips, més adient per a una vintena d'homes que guanyen el que prefereixo ni saber.
Teresa Gomà, rscj