dimecres, 30 de setembre de 2015

COMUNICAR, COMUNICAR-SE


Potser mai hi havia hagut tantes possibilitats de comunicació com ara. Les noves teconologies i la revolució d'internet ens ofereixen cada dia nous canals per comunicar-nos, ràpids, fàcils, efectius. 

Des de que vaig descobrir el whatsapp, reconec que hi vaig arribar una mica tard, he modificat la manera de relacionar-me i els textos breus i immediats m'ajuden a dur una vida més actualitzada. Això sí.... també he de dir que tinc un parell de grups silenciats, perquè la profusió de missatge a totes hores em va resultar una mica angoixant. No cal respondre tots a tot !!
Ara fa uns dies he entrat en el món de twitter. Per la meva feina a la comunicació del Sagrat Cor m'hi he endinsat amb il·lusió i ganes de treure'n profit. I de nou certs excessos em tenen en alerta, però se m'ha obert un món plural i fascinant. Jo hi busco un mitjà per fer-nos presents com a religioses del Sagrat Cor.... i de pas, a nivell personal, en surto enriquida amb comentaris, reflexions i aportacions de caire diferent i sempre actual. Aquest compte, @rscjenEspana , vol ser una finestra oberta a moltes coses que passen de portes endins i que potser, per ja saber-les, les rscj no valorem prou. Si aconseguirà el seu propòsit, el temps i l'encert ho diran. Si teniu twitter, hi sou convidats!
Teresa Gomà, rscj

dimarts, 22 de setembre de 2015

EDUCACIÓ EN EL LLEURE, MÉS URGENT QUE MAI !

Ahir vaig anar a la reunió de presentació del Cau del meu nebot, el Fuong. Durant més d'una hora ens van explicar el sentit i l'organització d'una entitat amb més de 50 anys d'història que només busca, i de manera desinteressada, el desenvolupament humà d'un centenar de nens i joves. Van posar molt èmfasi en l'estimació i el compromís amb el país i el servei als altres. Em vaig sentir en un altre món: caps voluntaris, mitjans senzills i creatius, excursions per estimar la muntanya... Em va recordar els meus anys d'esplai, ja fa molt temps, on els jocs, el teatre, les cançons eren el centre dels caps de setmana. 
Per contrast, quan els caps de setmana torno a casa meva.... em trobo amb riuades de gent de totes les edats que es dirigeixen a un gran centre comercial proper on ofereixen un oci que es pot qualificar de moltes maneres menys desinteressat.
Avui de bon matí reconec en el mèrit que tenen aquestes entitats altruistes. Hores i hores de feina per uns ideals que no es volen perdre. Mentre hi hagi gratuïtat, la humanitat té esperança.
Teresa Gomà, rscj

dilluns, 14 de setembre de 2015

diumenge, 6 de setembre de 2015

LA LLARGA MARXA

No puc quedar-me indiferent davant les imatges que ens ofereixen totes les televisions de la impressionant marxa de persones que demanen asil polític fugint de la llarga i sagnant guerra de Síria. I tot veient-ho, em ve a la memòria "La marcha", una impactant pel·lícula de 1990 dirigida per David Weathley que en el seu moment va tenir poca difusió i que narrava el camí que milers de persones feien fugint del Sudan cap a Europa. Com en aquella pel·lícula suposadament de ficció, la realitat ha superat el guió i hem pogut veure marxes de tota mena des d'uns llocs d'origen sense futur a uns països on renovar les oportunitats i les esperances. 
Potser la realitat síria ens resulta més propera i ens desperta la solidaritat d'una manera més espontània, però no oblidem que qui no fuig de la guerra, s'escapa de la fam, de la persecució i d'un futur que se'ls ha negat des de que van néixer.
Teresa Gomà, rscj