dilluns, 26 d’octubre de 2015

L'INCONFORMISME DE TOTS SANTS

La festa de Tots Sants que s'acosta, suposa un seriós exercici d'inconformisme. Qui ens havia de dir que aquell text que llegim a mitja veu, amb to suau i espiritual és una proposta, un crit que mira endavant, que no es redueix al present que augura un demà (que no un demà passat) que ja brolla avui.

Els benaurats, els feliços, no són part d'un futur incert, sinó una realitat ja existent que busca el seu propi espai i el lloc que li correspon.
Són els africans que esperen a la muntanya Gurugú, els desnonats que no tenen on anar, els siris (i tants altres) que fugen d'una vergonyosa tragèdia, qualsevol ésser humà sense futur...

Posats a escollir el bé... que no sigui només en el nostre propi profit. Que el bé, la vida, l''esperança....
també ho siguin per a aquells que van néixer en l'hemisferi equivocat pels que es barallen per viure des del primer plor.

I així, un dia, els pacients, els afligits, el pacificadors.... trepitjaran una terra nova, i sobre ella, un cel blau brillant per a Tots.

Teresa Gomà, rscj


dilluns, 19 d’octubre de 2015

MATER, ICONA DE L'HARMONIA

Tot grup, tota societat, necessita uns símbols amb els que identificar-se i donar-se a conèixer.  En els temps actuals, els missatges ens arriben en formes impactants, creatives, frases llampec que se’ns graven a la memòria… No és època dels llargs discursos que, cada vegada més, ens cauen de les mans.
Les religioses del Sagrat Cor, des de ben aviat, han tingut una icona que encara avui perviu en les seves escoles, i a través d’elles, s’ha extès per tot el món. La imatge de Mater Admirabilis (que se celebra el 20 d’octubre) està present a tots els centres, quasi bé sempre en un passadís, el seu lloc original. Enmig de la vida i el brogit de l’escola, ens convida a l’acció i a la serenor alhora. La tasca educativa és l’estudi i l’aprenentatge, el progrés humà, acadèmic i social de l’alumne, sense oblidar el vessant espiritual, imprescindible per una educació integradora de debò. Mater sembla trobar l’equilibri entre uns i altres, en un moment de descans, amb el llibre obert als seus peus, el fus en repòs i la mirada dirigida al cor…. en un marc obert al món i al que hi passa. Mater ens convida a la justa mesura per a cada cosa, per a cada moment. A fugir tant de l’estrès i  la hiperactivitat, com dels espiritualismes buits que no busquen res més que el propi melic, el nostre ego engrandit.
Quan perdem l’harmonia, l’equilibri, ens sentim sobrepassats, superats, quan ens veiem a tocar dels propis limits…. i molt abans de que això arribi… la figura de Maria representada en la imatge de Mater ens connecta amb el nostre ésser més profund i ens recorda qui som i cap a on volíem anar.

Teresa Gomà, rscj (publicat a Catalunya Cristiana - 11/10/2015)

dijous, 8 d’octubre de 2015

ELS NOBEL DEL CARRER

Aquesta setmana estan sortint els nous premiats amb els Nobel. Literatura, física... i demà el de la Pau. Sempre m'agrada comentar a classe les persones premiades, perquè tot i que algunes vegades envoltats per la polèmica, els premis Nobel són condecoracions exemplars, d'aquelles que te'n sents orgullosa, perquè sense dubte, ajuden a que la societat millori, i això en aquests temps no és precisament el que predomina. 
O sí.... Ahir mateix, veia un home recollint alguna cosa que a una altra persona li havia caigut. Ho feia amb la lleugeresa de la joventut, però amb el somriure del qui sap que els petits gestos són els que de veritat ens arriben al cor. Les accions gratuïtes i espontànies, que parlen d'una acció no premeditada sinó integrada en la pròpia vida, de manera natural i encomanadissa. 
El 8 de desembre tindrem homes i dones rellevants dalt d'un escenari. Ahir, avui demà.... tots nosaltres ens podem sentir igualment orgullosos amb la nostra pròpia acció exemplar, per petita que sigui. 
Teresa Gomà, rscj