dimarts, 24 de novembre de 2015

LA FI DEL MÓN

Diu l'evangeli d'avui:
- Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:

- Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

Després els va dir:
- Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

Si la resposta de Jesús a la pregunta que li fan és la descripció de la fi del món, la pregunta que em faig és si ja hi estem arribant.... Guerres, revoltes, fam, pestes, fets espantosos.... Potser sempre s'ha donat tot això, i no hi ha massa novetat ni propòsit d'esmena, i només és que ara rebem tota mena d'informació en qüestió de segons i sembla que tot ens passa al costat de casa. 
Quan penso en la fí del món, no penso en un cataclisme sobtat, una reacció en cadena inesperada.... Més aviat, la presencio cada dia al sortir de casa, me l'expliquen per la ràdio, la veig a la televisió.... i fins i tot en fan acudits o pel·lícules. Parlo de la desigualtat, del terrorisme d'Estat o islàmic, de la poca consciència ecològica, de la manca de diàleg... Parlo d'una humanitat sorda, egoista, immanentista... que sembla que oblida que sempre hi ha un altre, un demà i un més enllà. 
Teresa Gomà, rscj






dimecres, 18 de novembre de 2015

REFUGIATS D'AHIR, D'AVUI.... I DE SEMPRE?


Avui, festa de Santa Rosa Filipina, ens apropem a la seva figura com una pionera en una nova terra. Rellegint les seves cartes ens trobem amb una persona que va denunciar la política del govern dels Estats Units. En les seves cartes, que expressaven un gran anhel de Déu, trobem clares referències als indis com a pobles que havien d'acceptar unes compres de terres en desigualtat de condicions: "La política del govern dels Estats Units és evacuar els territoris ocupats pels indis i expulsar-los més i més lluny. Compren les seves terres i han de marxar a uns llocs totalment erms, amb gran patiment, perquè veuen com es redueixen el seus camps de cacera".
Avui hi ha més de 50 milions de persones que viuen en camps de refugiats, a Uganda, Índia, Pakistan, Líban..... Alguns no han conegut una altra realitat en tota la seva vida. Fins quant repetirem aquesta terrible barbàrie?

Teresa Gomà, rscj

dilluns, 16 de novembre de 2015

OBSTINAR-SE EN CREURE

PrayDesprés d'una nit maleïda, a estones enganxada a ràdio, a estones dormida… sense poder creure'm el que estava escoltant… em sento impotent, dolorida, incrèdula. Justament la tarda anterior, en un postgrau sobre comunicació i religió a Blanquerna, dialogàvem amb el Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell. Des de la seva experiència, ens insistia sobre el bon nivell de convivència entre les diferents cultures i religions a Catalunya.

França està a un pas del meu món, i sempre ha estat un referent de democràcia, cultura i llibertat quan per aquí no ens en sobrava. Entre terres veïnes els successos es viuen quasi com a propis. Així, els atacs de divendres em van resultar molt propers. Podia imaginar aquella preciosa ciutat en silenci, només escoltant les sirenes de les ambulàncies i els megàfons de la policia. Podia sentir la incredulitat i la por de la gent normal como jo, que només buscava una estona de distracció en el futbol, en el concert, en un sopar… como altres vegades he fet jo mateixa..
La nit s'ha fet llarga mentre els morts s'amuntegaven en unes xifres que anaven creixent. Malgrat no entendre, perquè no hi ha qui entengui aquest nivell de venjança, em sentia empesa a no enterrar l' esperança. A cada nova dada, un desig per no deixar que l'odi acabi dirigint la història. En el meu guió, només l'amor pot acabar triomfant. Per això necessitem posar aquest amor en cada cosa que fem, cada dia. I al llevar-nos, tornar a apostar, tornar a començar, renovar la passió i obstinar-se en creure..
Teresa Gomà, rscj