dimarts, 24 de novembre de 2015

LA FI DEL MÓN

Diu l'evangeli d'avui:
- Mestre, ¿quan passarà tot això i quin serà el senyal que està a punt de succeir?
Ell digué:

- Estigueu alerta, no us deixeu enganyar. En vindran molts que es valdran del meu nom i diran: "Sóc jo", i també: "El temps arriba." No aneu darrere d'ells. Quan sentireu parlar de guerres i de revoltes, no us esglaieu: cal que això succeeixi primer, però la fi no vindrà de seguida.

Després els va dir:
- Un poble s'alçarà contra un altre poble, i un regne contra un altre regne; hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.

Si la resposta de Jesús a la pregunta que li fan és la descripció de la fi del món, la pregunta que em faig és si ja hi estem arribant.... Guerres, revoltes, fam, pestes, fets espantosos.... Potser sempre s'ha donat tot això, i no hi ha massa novetat ni propòsit d'esmena, i només és que ara rebem tota mena d'informació en qüestió de segons i sembla que tot ens passa al costat de casa. 
Quan penso en la fí del món, no penso en un cataclisme sobtat, una reacció en cadena inesperada.... Més aviat, la presencio cada dia al sortir de casa, me l'expliquen per la ràdio, la veig a la televisió.... i fins i tot en fan acudits o pel·lícules. Parlo de la desigualtat, del terrorisme d'Estat o islàmic, de la poca consciència ecològica, de la manca de diàleg... Parlo d'una humanitat sorda, egoista, immanentista... que sembla que oblida que sempre hi ha un altre, un demà i un més enllà. 
Teresa Gomà, rscj