dilluns, 16 de novembre de 2015

OBSTINAR-SE EN CREURE

PrayDesprés d'una nit maleïda, a estones enganxada a ràdio, a estones dormida… sense poder creure'm el que estava escoltant… em sento impotent, dolorida, incrèdula. Justament la tarda anterior, en un postgrau sobre comunicació i religió a Blanquerna, dialogàvem amb el Director General d’Afers Religiosos de la Generalitat, Enric Vendrell. Des de la seva experiència, ens insistia sobre el bon nivell de convivència entre les diferents cultures i religions a Catalunya.

França està a un pas del meu món, i sempre ha estat un referent de democràcia, cultura i llibertat quan per aquí no ens en sobrava. Entre terres veïnes els successos es viuen quasi com a propis. Així, els atacs de divendres em van resultar molt propers. Podia imaginar aquella preciosa ciutat en silenci, només escoltant les sirenes de les ambulàncies i els megàfons de la policia. Podia sentir la incredulitat i la por de la gent normal como jo, que només buscava una estona de distracció en el futbol, en el concert, en un sopar… como altres vegades he fet jo mateixa..
La nit s'ha fet llarga mentre els morts s'amuntegaven en unes xifres que anaven creixent. Malgrat no entendre, perquè no hi ha qui entengui aquest nivell de venjança, em sentia empesa a no enterrar l' esperança. A cada nova dada, un desig per no deixar que l'odi acabi dirigint la història. En el meu guió, només l'amor pot acabar triomfant. Per això necessitem posar aquest amor en cada cosa que fem, cada dia. I al llevar-nos, tornar a apostar, tornar a començar, renovar la passió i obstinar-se en creure..
Teresa Gomà, rscj