dijous, 24 de desembre de 2015

ELS PESSEBRES AMAGATS DEL COR

Quan s'acosten, cada any, aquestes dates, ens enfilem a dalt de l'escala, localitzem les capses de Nadal, i amb molta cura n'anem traient les figuretes, garlandes, trossos de suro per fer les muntanyes, i aquelles particularitats de cada casa (a la meva, una figureta d'un mossèn amb sotana amb un paraigua negre!). Anem desembolicant cada detall, fem el pessebre amb devoció.... i l'il·luminem perquè ens acompanyi totes les Festes. 
El pessebre original era un lloc fosc i mig oblidat que a cada casa hem decorat. N'hem tret el millor, i cada any el renovem, com toca. El pessebre del nostre cor.... són aquells racons enfosquits que necessiten la llum i l'esperança que els assenyali un camí diferent, un futur nou. Són els racons de la desconfiança i l'egoisme. De la mandra. De la por. 
Obrim les capses del nostre cor, renovem-lo, il·luminem-lo.... i deixem que Jesús hi faci estada !

                                                                                                                                  Teresa Gomà, rscj

divendres, 18 de desembre de 2015

MERLÍ, LA COHERÈNCIA COM A TRAMPA

Com cada any, a l'escola hem fet la recollida d'aliments de Nadal. Conscients del moment en el que vivim, es fa del tot urgent un petit gest per compartir aliments tan bàsics com llegums, pasta, oli o arròs. Durant tota una setmana els alumnes han portat bosses carregades de menjar, i ho feien contents. Un espectacle digne de veure's.
Els primers dies comentàvem entre professors que potser aquest any la recollida anava més fluixa, i algú va esmentar la sèrie "Merlí" de TV3. Què hi tenia a veure? Resulta que en l'episodi del 31 de novembre aquest professor de Filosofia empenyia la seva classe al boicot a la campanya d'aliments de l''Institut en nom de la coherència: no pactar amb un sistema injust, no fer la feina que haurien de fer els veritables culpables de la pobresa. Amb la seva proposta, arrossegava un grup d'alumnes adolescents que per ells mateixos mai s'haguéssin plantejat aquesta mena d'acció. 
Sóc plenament conscient que totes les accions de tipus altruista tenen la seva dosi d'ambigüitat, que l'engranatge de l'Estat té la seva responsabilitat en la lluita contra la pobresa, i fins i tot que la pobresa pot ser un gran negoci.... però em rebel·lo davant les actituds còmodament ideològiques mentre a Catalunya un 20,9% de la població viu per sota el llindar de la pobresa. Pel mateix principi, cap ONG hauria d'existir, hauriem de clausurar tots els menjadors socials i Caritas podria baixar la persiana. 
Potser el sistema està viciat i tot plegat no s'aguanta.... però mentre hi hagi una persona que remena les escombraries o que dorm al carrer, caldrà fer alguna cosa. Això també és coherència.
                                                                                                 Teresa Gomà, rscj

divendres, 11 de desembre de 2015

PERQUÈ TENIA FAM I EM DONÀREU MENJAR

La setmana que ve una nova comunitat inicia a Sicília la seva feina amb immigrants i refugiats. De les 10 persones que la formen, 3 són religioses del Sagrat Cor: Maria de Polònia, Paola d'Itàlia i Florence de França. A aquesta darrera, Florence de la Villeon, li van fer fa poc una entrevista en una mitjà nordamericà. Aquí el compartim i els hi desitgem tota la sort en la seva tasca.

És una tasca molt diferent a la que habitualment escoltem com a treball amb refugiats que arriben a Europa?
Sí, l’Església està fent molta feina a Sicília. Crec que els que ens demanen és establir ponts entre els habitants de Sicília i els refugiats. Som 10 religioses de 8 països, algunes parlem la llengua dels migrants i els bisbes valoren molt aquesta possibilitat de comunicació.
Estarem a dos llocs diferents i a la vora dels camps de refugiats, així que treballarem amb ells tant al carrer com als camps. No hi anem amb una tasca concreta, com una ONG. És més en la línia de passar temps amb ells, d’escoltar-los, veure quines són les seves necessitats.
Les ONG poden fer aquesta tasca material que és urgent, però la necessitat d’escoltar la gent, passar temps amb ells, aconsellar-los… és el que farem. Els sicilians ja ho estan intentant i les religioses locals també, però segueix existint una gran necessitat. Els migrants estan traumatitzats, i sovint descobreixen un nou món quan arriben. Necessiten compartir i parlar
sobre el seu viatge, el que van passar, sobre aquesta experiència tan difícil.

Tots ells no són refugiats siris, oi? Vénen de diverses procedències?
Sí, sabem que són persones que vénen d’Eritrea, Sudan i Argèlia. Part de la nostra experiència allà és la mateixa: som religioses de vuit congregacions diferents, de vuit països diferents, de quatre continents. Tenim diverses experiències de missió, carismes, maneres de ser, experiències… No és senzill perquè no tenim un idioma en comú. Jo sóc francesa, dues són de l’Índia, dues d’Eritrea, una del Congo, una d’Argentina….
Estem intentant construir una comunitat com som, per ensenyar que fins i tot amb procedències tan diferents podem viure juntes i ser un testimoni pels refugiats.
La majoria dels refugiats són musulmans, així que no predicarem la bona notícia de Jesús però confio que les nostres vides en siguin testimonis.

Esteu nervioses? Creieu que el projecte tindrà èxit?
Estem entusiasmades, però també veiem que els desafiaments són grans. Crec que cadascuna de nosaltres està entusiasmada perquè veiem les necessitats i volem donar respostes, però sabem que no serà fàcil.
No és un projecte senzill, fins i tot la convivència entre nosaltres i construir comunitat no serà fàcil. Però estem contentes. Hem estat juntes només una setmana, però descobrir les aptituds de cada una de nosaltres hi ajudarà.

(publicat a globalsistersreport.org)

dimecres, 2 de desembre de 2015

GIVING FRIDAY

Mai com aquest any m’he sentit envaïda per aquest inici de vendes de nadal a l’americana. El black friday, el cyber monday…. I per acabar d’adobar-ho, el giving tuesday, és a dir, quan ja t'ho has gastat tot, si per casualitat et queda alguna cosa, sempre ho pots donar a les entitats que ajuden les persones necessitades.
I em pregunto…. No seria millor fer-ho al revés? Primer calculem el que creiem hem de compartir, i si ens en sobra, ens ho gastem amb coses que realment necessitem? ¡¡ Això sí que seria un acte de llibertat i responsabilitat, d’aprofitar les ocasions per sentir-nos responsables d’allò que ens envolta i generar un autèntic ambient de nadal al nostre voltant!!  
                                                                                                  Teresa Gomà, rscj