dissabte, 21 de març de 2015

ANY TERESIÀ

Com en els temps litúrgics, els ritus ens ajuden a viure. Celebrem el Nadal com a únic... tot i sabent que al cap de dotze mesos ens retrobarem de nou, i potser més colla i tot. Així, moltes commemoracions (i eclipsis) se'ns ofereixen com a esdeveniments excepcionals, amb les seves propostes afegides, tot a punt per viure de manera ben intensa aquella data, aquell fet. 
Així, estem celebrant els 500 anys del naixement de Santa Teresa de Jesús, i d'una banda i de l'altra, ens arriben viatges a Àvila, reedicions de la seva obra, comentaris a la seva vida, xerrades, simpòsiums.... i jo, que no vull ser menys, estic assistint a unes xerrades, i llegint alguns escrits sobre ella. 
Sobre la meva patrona, n'he de confessar un gran desconeixement. Certa deixadesa (no és moment d'excuses) no m'ha apropat encara a la seva figura. Però mai és tard. I el que escolto i llegeixo m'arriba al cor per l'actualitat de la seva vivència i la manera tan planera de posar-la per escrit. Així, només cal actualitzar alguns mots per sentir una sorprenent empatia per aquesta dona. Profunda i directa, les seves pròpies vivències van ser el manual pel retorn a una nova vida religiosa carmelitana més propera i fidel al seu sentit original. De tant en tant, algú ens ha de recordar perquè vam iniciar el camí. Santa Teresa també ens ajuda a recòrre'l.

Teresa Gomà, rscj