divendres, 11 de desembre de 2015

PERQUÈ TENIA FAM I EM DONÀREU MENJAR

La setmana que ve una nova comunitat inicia a Sicília la seva feina amb immigrants i refugiats. De les 10 persones que la formen, 3 són religioses del Sagrat Cor: Maria de Polònia, Paola d'Itàlia i Florence de França. A aquesta darrera, Florence de la Villeon, li van fer fa poc una entrevista en una mitjà nordamericà. Aquí el compartim i els hi desitgem tota la sort en la seva tasca.

És una tasca molt diferent a la que habitualment escoltem com a treball amb refugiats que arriben a Europa?
Sí, l’Església està fent molta feina a Sicília. Crec que els que ens demanen és establir ponts entre els habitants de Sicília i els refugiats. Som 10 religioses de 8 països, algunes parlem la llengua dels migrants i els bisbes valoren molt aquesta possibilitat de comunicació.
Estarem a dos llocs diferents i a la vora dels camps de refugiats, així que treballarem amb ells tant al carrer com als camps. No hi anem amb una tasca concreta, com una ONG. És més en la línia de passar temps amb ells, d’escoltar-los, veure quines són les seves necessitats.
Les ONG poden fer aquesta tasca material que és urgent, però la necessitat d’escoltar la gent, passar temps amb ells, aconsellar-los… és el que farem. Els sicilians ja ho estan intentant i les religioses locals també, però segueix existint una gran necessitat. Els migrants estan traumatitzats, i sovint descobreixen un nou món quan arriben. Necessiten compartir i parlar
sobre el seu viatge, el que van passar, sobre aquesta experiència tan difícil.

Tots ells no són refugiats siris, oi? Vénen de diverses procedències?
Sí, sabem que són persones que vénen d’Eritrea, Sudan i Argèlia. Part de la nostra experiència allà és la mateixa: som religioses de vuit congregacions diferents, de vuit països diferents, de quatre continents. Tenim diverses experiències de missió, carismes, maneres de ser, experiències… No és senzill perquè no tenim un idioma en comú. Jo sóc francesa, dues són de l’Índia, dues d’Eritrea, una del Congo, una d’Argentina….
Estem intentant construir una comunitat com som, per ensenyar que fins i tot amb procedències tan diferents podem viure juntes i ser un testimoni pels refugiats.
La majoria dels refugiats són musulmans, així que no predicarem la bona notícia de Jesús però confio que les nostres vides en siguin testimonis.

Esteu nervioses? Creieu que el projecte tindrà èxit?
Estem entusiasmades, però també veiem que els desafiaments són grans. Crec que cadascuna de nosaltres està entusiasmada perquè veiem les necessitats i volem donar respostes, però sabem que no serà fàcil.
No és un projecte senzill, fins i tot la convivència entre nosaltres i construir comunitat no serà fàcil. Però estem contentes. Hem estat juntes només una setmana, però descobrir les aptituds de cada una de nosaltres hi ajudarà.

(publicat a globalsistersreport.org)