dilluns, 29 de febrer de 2016

DI CAPRIO, UN LLARG CAMÍ

Per fí aquesta matinada (hora catalana) li han concedit a Leonardo di Carpio l'Oscar a millor actor. Dic per fí.... perquè ha estat un llarg camí fins assolir aquest reconeixement. Jo li hagués donat molt abans, però no hi pinto res en això dels premis del cinema. 
Penso en Leonardo i em ve a la memòria una de les seves primeres pel·lícules "A qui estima en Gibert Grape?", on feia una destacada actuació sent encara molt jove. Aquesta història la vaig veure diverses vegades en l'etern trajecte Bilbao-Barcelona en autobús quan jo vivia al País Basc.Han passat més de 15 anys i tant ell com jo hem anat fent en el nostre camí. Potser en aquell moment no podíem esperar que aquell jovenet es convertís en l'actor que avui és. Tampoc podia imaginar que jo poc després viuria sis mesos a Chicago, m'entusiasmaria amb la tasca docent, passaria nou anys a València, participaria en un Capítol General del Sagrat Cor, celebraria el millor Barça de tota la història, acompanyaria el meu germà al Vietnam a recollir el meu nebot....
Cadascú el seu camí, cadascú els seus somnis, moltes sorpreses....i les que vindran !!

Teresa Gomà, rscj

diumenge, 21 de febrer de 2016

LA VELLA QUARESMA

Portem ja deu dies de Quaresma. Un temps diferent, un temps feixuc. Res a veure, ni en l'ambient ni en la litúrgia, amb l'Advent, un altre temps intens de preparació. Advent i Quaresma, dues oportunitats que entomem de manera ben diferent. Serà que l'Advent ens rep amb llums, cançons, botigues engalanades i la Quaresma no? També de cara als infants, el Nadal que s'apropa té molts al·licient, començant pel calendari per anar obrint finestretes.... mentre que la Setmana Santa se'ns acosta fosca i austera, com pertoca. Ara bé, tinc un record de la meva primera escola, la figura de la Vella Quaresma, que ahir vaig retrobar a l'aparador de la pastisseria Foix a la plaça de Sarrià. Una dona gran, amb set peus (un per cada diumenge de Quaresma), que porta els productes típics de l'època (bacallà, arengades, verdures....) i que ens fa memòria dels dejunis d'aquest temps. En aquesta pastisseria, de cada peu en penjava una bosseta de llaminadures.... un detall poc adient al sentit de la Quaresma, però em pregunto si no seria escaient per introduir els més menuts a la litúrgia i tradició d'aquestes setmanes. 
                                                                                                                       
                                                                                  Teresa Gomà, rscj

dijous, 4 de febrer de 2016

TEMPS LÍQUIDS, TEMPS LÚCIDS


No cal dir que vivim temps d'incerteses, de canvis, d'inestabilitat. Potser hem conclòs l'època de les grans certeses i ens toca caminar a les palpentes. Caldrà acostumar-se a les noves formes, a les noves idees i maneres de fer. A les rastes al Congrés, a les modes on "tot s'hi val"... 

Magdalena Sofia va ser filla del seu temps, però sempre va voler anar més enllà. No es va conformar amb allò establert i va trencar motlles. Aquest tarannà, que no s'improvisa, va mantenir-se amb tota lucidesa fins a la seva velles. I aquesta frase, escrita als seus 83 anys, n'és una mostra: "els temps canvien i nosaltres hem de canviar amb ells". Tot un exemple d'una dona gran i malalta, però de ment i cor obert.

Teresa Gomà, rscj