diumenge, 26 de juny de 2016

26 DE JUNY: PASSI EL QUE PASSI


Pendents dels resultat electorals d'avui 26 de juny, i davant de molt comentaris apocalíptics sobre el moment que ens toca viure, no vull a afegir la meva reflexió a les veus negatives que sento per tot arreu. Crec en les oportunitats, i en els canvis. L'estabilitat té moltes coses bones, però fa que qualsevol sacseig aparegui com una situació de pèrdua, de por, d'inseguretat. Si els polítics espanyols no han sabut dialogar o arribar a pactes, no és la fi del món. Potser és el reflex de la nostra societat, de la meva escala de veïns o de la meva família. No ens hi hem de resignar, però qui ens ha dit que els polítics tenen aprovat el curs de convivència social? Hi ha molt "egos" en joc, moltes promeses difícils de complir, massa estratègies potser poc madures quan es van exposar a la plaça pública. És per això que necessito fer-me meu aquest temps d'oportunitats: noves aliances, noves veus, noves idees.... Nous acords per un futur millor. I si en quedo decebuda, m'hauré d'esperar quatre anys (o potser menys) per intentar-ho de nou. Però em paga la pena jugar al joc de la llibertat i la democràcia. Que d'obscurantisme de debò ja en vam patir massa temps. 

Teresa Gomà, rscj

dijous, 2 de juny de 2016

FESTA DEL SAGRAT COR: VENIU A MI

La festa del Sagrat Cor, encara que variable en el calendari, apareix sempre a final de curs, a vegades molt al final, quan arribem sense forces al darrer tram previ a les vacances d’estiu.  Per a molts, i cada vegada més, és una festa que passa inadvertida, com una devoció d’altres temps, sense adonar-nos-en que quasi totes les esglésies tenen una capella o un altar dedicat a venerar la imatge del Cor de Jesús. La pedagogia de la litúrgia no és gratuïta, però a vegades cal donar-li un nou llenguatge, un nou sentit per a un temps diferent.

“Veniu a mi els que esteu cansats i afeixugats i jo us alleujaré”, ens diu l’evangeli de Mateu (cap 11). Jesús es presenta com l’”espai verd” del que parlen avui tots els llibres d’autoajuda, o el “cel blau” de les meditacions relaxants que tant atrauen a la nostra societat estressada, esgotada de correr cap a on ben bé no se sap. El carisma de Jesús, la seva autoritat, el seu missatge, els seus gestos… ens conviden a buscar en Ell el nostre consol i la nostra sanació. El seu Cor, es l’espai obert que ens acull. L’indret on som perdonats. L’alegria serena però encomanadissa. L’aliment que sacia la nostra ansietat inconfessada.

Podem convertir la nostra vida en una carrera sense meta. Podem viure carregant-nos a les espatlles les nostres mancances sense arribar a acceptar-les mai. Podem, fins i tot, fugir de la nostra pròpia existència vivint la vida dels altres. Però també, i a això se’ns convida, podem aixoplugar-nos en aquest Cor amorós sense límits i trobar en ell el sentit i la pau.

Teresa Gomà