dilluns, 11 de juliol de 2016

EL CAMÍ ES LA VIDA MATEIXA


Acabo de tornar de passar uns dies a la nostra comunitat de Zabaldika, en ple Camí de Santiago, i puc afirmar que ha estat una experiència molt completa. En primer lloc, l'acollida de la comunitat, com sempre, immillorable. I no només aquí.... allà on vaig hi trobo la mateixa familiaritat que et fa sentir com a casa des del primer moment. 
En segon lloc, uns dies per avaluar l'any, per assentar el tancament de la meva comunitat, el canvi a una altra... en un procés de trasllat físic i afectiu. 
I en tercer lloc, l'experiència de conviure amb els pelegrins que veia passar, amb els que visitaven l'església, els que venien a la pregària al vespre. L'estona compartida era un moment molt especial al final del dia. Persones de totes les edats, de qualsevol lloc del món, compartint una cançó, una experiència, un text de la Bíblia, una benedicció i molt força per continuar caminant....
Si m'hagués de quedar amb alguna idea de tot plegat, com que el camí t'obliga a anar lleuger d'equipatge, crec que seria amb dues paraules: intuïció - recerca. La intuïció és el que ens fa sortir, a vegades sense grans conviccions, ens posa dempeus.... i ens fa caminar per la ruta de la vida amb una actitud sempre de recerca, on no hi ha lloc per a instal·lar-se ni per sentir que ja s'ha arribat. Aquesta actitud, durant uns dies, una setmanes... o la resta de la vida, perquè el que s'ha descobert no permet fer com abans. 
El Camí de la vida és llarg com la mateixa vida. El Camí, és en essència, la vida mateixa. 
Teresa Gomà, rscj