dimarts, 14 de novembre de 2017

BICENTENARI SANTA ROSA FILIPINA

El 18 de novembre, la Família del Sagrat Cor celebra la festa de Santa Rosa Filipina Duchesne. Aquesta dona va ser la primera d’aquesta congregació que es va aventurar cap a terres americanes, on va fundar la primera escola gratuïta al oest del Mississipi. Moltes van ser les dificultats, però encara més la seva tenacitat, i avui en dia els Estats Units-Canadà té 24 col·legis hereus de la seva tasca, on laics i religioses comparteixen l’apassionant tasca d’educar.

Amb Rosa Filipina el Sagrat Cor es va obrir a la internacionalitat, comprenent que no hi havia fronteres per a qui viu el desig d’expandir en el món l’amor del Cor de Jesús. Avui, i gràcies a ella, el Sagrat Cor està present a 41 països dels cinc continents.
A més de celebrar la seva festa, el 18 de novembre marca també l’inici del Bicentenari de la seva arribada a Amèrica, que es conmemorarà el 1818. Així, durant tot un any, tindrem l’ocasió d’aprofundir en el llegat de Rosa Filipina, i en els reptes que el món ens reclama avui.  La proposta per a aquest temps té dos vessants: una pregària setmanal disponible en la pàgina https://rscjinternational.org/es, i una invitació a un diàleg global que precedeixi a una reunió internacional sobre “Justícia, Pau i Integritat de la Creació” que es farà a Filipines el novembre de 2018.  Una oportunitat per alimentar la memòria, aprofundir en les arrels i fer créixer la vida allà on es troba amenaçada, com va fer Rosa Filipina.
Com expressa Barbara Dawson, Superiora General: “Que aquest any de pregària amb Filipina enforteixi la nostra capacitat per contemplar i escoltar el batec del cor de Déu en nosaltres i en el nostre món”. 

Teresa Gomà, rscj

dilluns, 6 de novembre de 2017

DIMECRES, ATUREM EL PAÍS

Quan falten poques hores per la segona aturada del país en poques setmanes, i amb alguns interrogants sobre el moment que estem vivint, i encara més incerteses, em plantejo que dimarts no aniré a treballar. Mai abans del 3 d'octubre jo havia fet vaga. Potser em manca consciència sindical....
Però els fets que estem vivint darrerament em fan sentir que estem en un moment únic, a l'alçada del tancament de caixes el 1899 o de l'empresonament i posterior afusellament de Companys. Tres segles diferents, una mateixa causa, intacta dignitat.
I perquè no vull que la nostra història sigui una com una nòria que gira sense fi, sento que m'he de posicionar si no volem repetir incansablement el mateix amarg destí.

                                                                                                                                   
Teresa Gomà, rscj

diumenge, 29 d’octubre de 2017

TESTIMONIS D'EXCEPCIÓ


Una de les coses que més em va tocar de la meva experiència educadora a Godella (València) va ser acompanyar alguns alumnes durant cinc anys de la seva vida. Des de 1r de l'ESO fins a 1r de Batxillerat, anys de creixement, de complicitat, de veure'ls fer-se grans.... un goig !!

A Diputació, pel nombre d'hores assignades a la meva tasca a l'aula (per altres obligacions congregacionals), no havia tingut aquesta experiència, o d'una manera molt minsa. Aquest curs, de nou, torno a sentir aquella mateixa satisfacció. Crec que és un dels tresors de la nostra professió: ser testimoni que, amb la meva companyia, van forjant la seva vida pel seu propi camí.
                                                                                   
                                                   Teresa Gomà, rscj

dimecres, 18 d’octubre de 2017

MATER, DE NOU

Qui és Mater? 
És la imatge de la serenor enmig del tràfec. 
De la pau enmig del brogit. 
Del que volem viure però que alguna cosa no ens acaba de deixar....

És la intenció profunda: respirar a fons el mateix Déu. 
Es mirar des de l'interior. 

Es el que busquem perquè sabem que ens salva. 

Teresa Gomà, rscj

dilluns, 2 d’octubre de 2017

dilluns, 5 de juny de 2017

FIDELITAT LITERÀRIA

Quines ganes de llegir la darrera novel·la d'Isabel Allende, "Más allá del invierno". Cada vegada que veig anunciat un nou llibre seu, ja començo a disfrutar-lo abans de tenir-lo entre les mans. 
Jo, que llegeixo poc i la meva vida itinerant m'impedeix tenir gaire llibres, guardava fins fa un any mitja dotzena de volums d'Isabel Allende. Finalment, amb el meu darrer trasllat, les vaig cedir a la biblioteca de l'escola, i només me'n vaig quedar una, imprescindible per a mi, "La suma de los días".  
Ara espero amb il·lusió que arribi el meu aniversari i
poder tenir entre les mans aquesta novel·la, que espero tingui molt de la seva pròpia vida i experiència, perquè quan I Allende parla d'ella mateixa, la seva obra és sublim. 
                                                                                                                                      Teresa Gomà, rscj

dissabte, 6 de maig de 2017

JORDI VILLACAMPA, PER EXEMPLE

El Jordi Villacampa, referent del bàsquet català, apassionat de l'esport i lluitador per la supervivència del club Joventut de Badalona, del quan n'ha estat el president els darrers 18 anys, ens demostra com es pot estar al servei de les causes que considera importants. Un cop acabada aquesta tasca, i deixant el club en mans d'un altre exjugador, Morales, Villacampa s'enrola el dia 1 de juny amb ProActiva Open Arms, ONG badalonina, fins a Líbia per col·laborar-hi durant 15 dies com a voluntari. 
Una notícia que crida l'atenció, però que ens serveix per prendre consciència dels gran nombre de persones anònimes que habitualment es comprometen en un servei d'aquesta mena. El mèrit de Jordi Villacampa és que ell no és anònim, i els seu exemple és, també en el camp de la solidaritat, un referent per a molt altres. 
                                                                                       
                                                                                                                                     Teresa Gomà, rscj

divendres, 3 de març de 2017

QURESMA: SABER DIR SÍ



Sovint se'ns presenta la Quaresma com el temps en el que diem no: no a certs plaers, a la carn els divendres... com si aquests gestos, per sí sols, tinguessin un valor intrínsec. 

Fa poc m'arribava una entrevista a Lady Gaga, artista polifacètica, antiga alumna del Sagrat Cor de Nova York (Manhattan, en concret). Ella deia: "No estigueu tothora pendents dels vostres telèfons mòbils. No vivim en un món molt superficial? La cultura pop és molt superficial i necessitem ser més profunds. M'entristeix veure'm com una màquina de fer diners. Què vaig fer? Vaig començar a dir no. No a aquesta foto, no a aquest esdeveniment.... I poc a poc, però amb seguretat, vaig començar a recordar qui era."
Amb aquesta manera de dir tan clara, fruit de la seva pròpia experiència i segur que no fàcil d'assumir.... Lady Gaga ens convida a fer el seu propi procés, i tot dient no amb valentia, dir sí a tantes coses que no ens podem ni imaginar la vida que s'hi amaga. Paraules i invitació plenes de sentit en aquest inici de Quaresma.

Teresa Gomà, rscj 

diumenge, 15 de gener de 2017

PROHIBIT QUEIXAR-SE

Sembla que el fred ha bloquejat aquest bloc... i no és així. Una mica el fred, una mica la manca de temps, una mica altres responsabilitats i cert relaxament.... però el fet d'escriure el que vaig vivint, segueix ben present en la intenció i en la pràctica, però potser altres espais s'han endut la preferència. 
Ve el fred, potser el més important d'aquest hivern. Ens tancarem a casa i només sortirem ben abrigats i amb el desig d'aixoplugar-nos de nou el més aviat possible. Tapats fins a les orelles, buscarem un sostre, una manta, una casa ben condicionada per a aquest moment. 
En dies així, a més de recordar aquells que dormen al carrer, les víctimes de la pobres energètica.... caldrà tenir ben presents tots aquells que, en situacions límit i fruit de la inoperància política, viuen aquests dies, mesos i anys, en l'abandó i l'oblit potser no d'alguns de nosaltres, però sí de la majoria i, sobretot, dels que tenen en les seves mans les decisions que puguin alleugerir la seva situació. 
Si pensem una mica en ells, tardarem tres segons a plànyer-nos del fred, la neu o el vent.... i en aquest interval, potser ens estalviarem la queixa.

Teresa Gomà, rscj