divendres, 14 de desembre de 2018

IMMOBILISME

No puc deixar d'escoltar les notícies des de que em llevo. És un costum que he heretat del meu pare i fins i tot em puc posar el despertador a les 6h per sentir la primera capçalera de la Terribas.Fins aquí arriba l'afició !! I el que sento... sovint em dol. A vegades enyoro els temps tranquils, fins i tot monòtons, on semblava que no passava res... o ens ho sembla ara, per comparació. Com deia, em dol perquè vivim una situació tan embolicada que no arribo a imaginar-ne el desllorigador. Però una cosa tinc clara: cada vegada que sento algú aferrat a l'immobilisme més absolut penso que s'hi aferra per ingorància o interès. La història és dinàmica, les fronteres no són fixes, i si no, que repassi una mica la història de la nostra Europa dels darrers 100 anys. 
                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj

dijous, 6 de desembre de 2018

POSICIONAR-SE AVUI


Em pregunto quin és el meu paper en la societat que m'ha tocat viure. Passen massa coses al meu voltant com per restar indiferent, o simplement neutral. L'equidistància, per la que alguns opten, em sembla que no soluciona res. Posicionar-se no vol dir fer-ho pel blanc o pel negre, però vol dir posicionar-se. 

Necessito expressar la meva opinió: és clara i em defineix. I n'accepto (això crec...) les conseqüències. Però també necessito escoltar la dels altres, dialogar-hi i entendre-la...
Crec que si els cristians no ens posicionem, estem faltant a allò més genuí del nostre ADN: el compromís amb un món més just, amb la llibertat i en favor del que vint segles més tard n'hem dit els drets humans. 


                                                                                                                              Teresa Gomà, rscj