divendres, 14 de desembre de 2018

IMMOBILISME

No puc deixar d'escoltar les notícies des de que em llevo. És un costum que he heretat del meu pare i fins i tot em puc posar el despertador a les 6h per sentir la primera capçalera de la Terribas.Fins aquí arriba l'afició !! I el que sento... sovint em dol. A vegades enyoro els temps tranquils, fins i tot monòtons, on semblava que no passava res... o ens ho sembla ara, per comparació. Com deia, em dol perquè vivim una situació tan embolicada que no arribo a imaginar-ne el desllorigador. Però una cosa tinc clara: cada vegada que sento algú aferrat a l'immobilisme més absolut penso que s'hi aferra per ingorància o interès. La història és dinàmica, les fronteres no són fixes, i si no, que repassi una mica la història de la nostra Europa dels darrers 100 anys. 
                                                                                                                                    Teresa Gomà, rscj