tag:blogger.com,1999:blog-71804704707115026552012-01-31T09:27:30.963+01:00Una escletxa per contemplar, un racó on seure i parlar, un espai per assaborir la vida.Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.comBlogger6271100tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-51540089887772238312012-01-31T08:46:00.003+01:002012-01-31T09:27:30.968+01:00

La notícia del cessament d'activitat de Spanair i el posterior concurs de creditors ha sacsejat la vida de moltes persones: les que anaven a viatjar a curt plaç i que ràpidament han hagut de buscar una solució d'emergència, les que tenien bitllets per més endavant i que veuen afectades unes petites vacances o un viatge de feina, i els treballadors que ara veuen perillar no només la nòmina del mes

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-89610051624463573882012-01-23T08:05:00.002+01:002012-01-23T08:33:24.137+01:00

Ja fa força anys, en un curs d'estiu del Sagrat Cor, el Norberto Alcover, jesuïta entès en el món dels mitjans de comunicació, ens feia una advertència: "dubteu de tot el que us diguin els diaris"... No m'ho vaig prendre al peu de la lletra, però de tant en tant em torna.Temps després, vaig passar uns mesos a Chicago, ciutat preciosa per qui tingui l'oportunitat de visitar-la. Amb la meva guia

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-15691783128428094502012-01-15T20:47:00.005+01:002012-01-15T21:31:00.856+01:00

Res millor que una bona estona de cinema per concloure una setmana que m'ha suposat una bona dosi de gimnàstica mental i afectiva. Un ensurt familiar m'ha fet canviar els plans, els meus plans sempre organitzats amb molt de temps i que busquen quadrar activitats, agenda i la meva pròpia persona. Quasi bé sempre ho aconsegueixo, i quan no, intento ser intel·ligent, és a dir, acceptar que cal una

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-59923431092372489402012-01-03T06:55:00.002+01:002012-01-03T07:06:52.992+01:00

Quan parlem de "casa nostra", sembla que només ens poguem referir a un lloc: allà on tinc les meves coses, on viuen les persones amb qui em sento afectivament més lligada, a prop d'on tinc la feina... Saber-nos a casa suposa un cúmul de sentiments, d'experiències, de records que a vegades són tan intensos a tants llocs que podem sentir-nos a casa a diverses cases o espais.Fa dos dies que sóc a

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-30626667123826846172011-12-28T23:48:00.007+01:002011-12-29T12:19:44.775+01:00

Acabo de veure un excel·lent pel·lícula: "Criadas y señoras". M'ho van proposar sense saber massa què anava a veure. La primera dada era que la sala (petita) del cinema era plena de gom a gom. Gent cansada de família? Gent farta de comprar? Potser una mica de tot això i de persones amb ganes de veure bon cinema, que sempre n'hi ha.La pel·lícula es situa en els anys 1960 a l'Estat de Carolina del

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-81871885648157152442011-12-23T12:09:00.002+01:002011-12-23T12:14:20.327+01:00

Faig meves les paraules de Pere Casaldàliga, en el poema que ha fet per a aquest Nadal 2011.Amb ell us desitjo de tot cor unes molt bones festes. Fins ben aviat. TeresaNadal, un Nadal altre:per descobrir, acollir i anunciarel Déu-amb-nosaltres, avui, aquí;segons Mateu, capítol 25.Qui s'entén amb els pobrespot entendre's amb Déu.Només així, fet infant,fet Déu vingut a menys,podríem trobar-te,

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-20809397466233356842011-12-16T11:12:00.004+01:002011-12-16T11:27:47.659+01:00

Ho comentàvem l'altre dia. Amb cert optimisme alguns afirmaven que si, que a grans trets érem feliços. Que si sortiem al carrer, la gent amb la que ens trobariem eren gent fonamentalment feliç. I jo, em vaig quedar amb l'interrogant al cor, potser una mica experimentada en la vida i observadora de la realitat. Al vespre em feia la pregunta: si de veritat som feliços... perquè l'abús d'alcohol?

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-65350658274923632622011-12-03T10:19:00.004+01:002011-12-03T13:49:31.851+01:00

Parlar de l'Església o reflexionar sobre la seva significativitat en el món d'avui sempre és una oportunitat per als cristians. Si aquesta reflexió es fa amb respecte, en podem parlar d'igual a igual. Si l'expressió és insultant o grollera, tanquem les portes a qualsevol diàleg. I això en qualsevol tema.Ahir vaig anar a veure "Habemus papam". Em va sorprendre el tema: què passaria si el papa

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-54797105060673160452011-11-25T09:13:00.002+01:002011-11-25T09:29:28.549+01:00

Avui i demà, el Banc del Aliments, organitza l'anomenat "gran recapte". Durant dos dies, a mercats i supermercats de tot Catalunya, tindrem l'oportunitat, de manera senzilla i efectiva, de posar el nostre granet de sorra per alleugerir la situació de fam i precarietat de moltes famílies de casa nostra. Sabem que la crisi ha colpejat fins i tot famílies que fa uns anys no podien preveure patir

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-38465559452428841142011-11-21T09:31:00.003+01:002011-11-22T15:41:37.467+01:00

21 de novembre de 1800: quatre noies fan els seus vots en un petit pis de Paris. Entre elles, Magdalena Sofia Barat, la més jove de totes elles i l'única que es mantindrà en aquesta opció. El foc, que ja l'havia acompanyat en el seu naixement, de nou va ser protagonista en un petit descuit sense conseqüències. El foc del cor i les ganes d'extendre la seva crida van fer d'aquella noieta una dona

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-39098474617089137442011-11-07T11:07:00.004+01:002011-11-07T11:21:10.381+01:00

Per primera vegada puc gaudir d'aquesta proposta que sabia que existia a BCN des de ja fa vuit anys. M'agrada la seva línia i m'agrada que es faci en un cinema com l'Alexandra, que amb els anys ha anat optant per un cinema diferent, amb personalitat, allunyant-se de les pel·lícules més comercials que omplen els multicines de totes les ciutat i pobles. Suposo que no és casualitat que aquest cinema

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-74376852834655539872011-10-30T08:38:00.002+01:002011-10-30T08:54:42.316+01:00

La permanent campanya electoral en la que ens trobem descaredita certes promeses. A vegades tens la sensació de que el paper tot ho aguanta i com si en els nostres temps no quedés tot registrat, els uns i els altres llancen tota mena d'eslògans de dificil compliment. La darrera promesa ha estat la de la felicitat. Sentir-la m'ha fet pensar en una botigueta que hi ha aprop de casa de tota mena de

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-87421951825538232762011-10-21T10:08:00.002+01:002011-10-21T10:25:35.499+01:00

Potser a més de previsible era probable, però el comunicat d'ahir d'ETA en que proclamava el cessament definitiu de la violència em va provocar una barreja d'alegria i incredulitat. He viscut tres anys al País Basc i com a catalana, la sento una terra germana. Em dol la violència, però també em dol l'anomenat conflicte basc. Sense dubtes, era una situació molt complexa, amb molts fronts

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-35941152777436232682011-10-14T21:46:00.003+01:002011-10-14T21:56:46.045+01:00

Acabo d'arribar d'una celebració. 30 anys de molta feina, algunes intuicions, moltes persones i encara més projectes de futur... 30 anys de Cristianisme i Justícia, una entitat de la Companyia de Jesús de Catalunya on vaig treballar durant quatre anys. Una celebració ben preparada, un repàs a la seva història i un horitzó engrescador. Em sento contenta d'haver-hi aportat un granet de sorra, i de

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-4074993177834882872011-10-09T07:59:00.003+01:002011-10-09T08:10:54.857+01:00

Davant de les noves mobilitzacions socials que estem seguint aquests dies, i amb l'horitzó de la convocatòria del 15 d'octubre, us comparteixo un fragment de "Terra dels homes" de Saint-Exupéry que he llegit recentment. En una frase, que de senzilla no en té res: responsables de la nostra feina, corresponsables del món."... La seva veritable qualitat, però no és aquesta. La seva grandesa és

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-45442193529557948322011-10-05T19:31:00.002+01:002011-10-07T11:35:51.195+01:00

Com que ja m'ho sé, sempre manipulo una mica la tria. A l'hora de parlar a classe de gent admirable, l'experiència em diu que sortiran els noms de sempre. Un top ten encapçalat per Gandhi, seguit d'aprop per Martin L. King. Fins aquí tot previsible. Potser la novetat d'aquesta any seria el Pep Guardiola... i ja m'estaria bé, si no fos que vull gent nova, diferent, desconeguda. I posats a triar,

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-56760467650708668582011-09-28T08:04:00.003+01:002011-09-28T08:20:20.816+01:00

Amb una mica de retard, ahir vaig anar a veure "El árbol de la vida". Anava diposada a tot, perquè alguns comentaris reconec que em feien enrera. Però sempre m'ha agradat parlar per mi mateixa i per fer-ho cal tenir dades. Em vaig asseure en un cinema gran i espaiós, i em vaig preparar pel que fos.Durant més de dues hores em vaig sentir contemplant pura poesia. I la poesia a vegades no s'entén

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-53605628252035361172011-09-26T16:45:00.003+01:002011-09-26T17:06:11.386+01:00

De tots els mitjans de transport, el que més m'agrada és el tren. De fet, aquest mateix matí arribava a Barcelona de quasi dotze hores de tren, que ahir, pels pèls, vaig agafar a Granada. El tren em permet relaxar-me, dormir, llegir el diari, veure (a vegades) bon cinema, menjar... Em deixa en plena ciutat, a peu de metro o d'autobús. M'explica històries de famílies que van de vacances o a un

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-60049501321205101842011-09-17T10:51:00.000+01:002011-09-17T10:51:24.481+01:00

Proposta pel cap de setmana. Cinema del bo, diuen. Palma d'or al darrer Festival de Cannes. Jo hi vull anar aquesta setmana, paraula! Teresa

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-14420106182633058912011-09-16T08:15:00.004+01:002011-09-16T08:41:08.091+01:00

Antonia San Juan, actriu del selecte "club Almodóvar", es quedava ben tranquil·la fa uns dies afirmant: "La família com a institució és decadent i no aporta res a l'individu". Ja sabem que el paper tot ho aguanta i gràcies a la llibertat d'expressió podem esplaiar-nos a tort i a dret sense conseqüències. Em pregunto quina és la seva experiència personal que l'ha dut a fer aquestes declaracions. I

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-87988091428914017782011-09-11T10:04:00.004+01:002011-09-11T10:15:38.332+01:00

Aquests primers dies post-estiuencs, a estones em sento una equilibrista. Les vacances m'han permès un ritme diferent, uns espais més serens... i ara toca tornar a una vida plena d'obligacions i nous reptes. L'equilibri es juga entre assumir amb responsabilitat i eficàcia les noves tasques i trobar els espais que em permetin viure-ho tot plegat amb sentit, fins i tot quan vagin maldades. L'eterna

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-4808471316693603132011-09-06T21:59:00.003+01:002011-09-07T07:41:59.070+01:00

Tornar a començar amb totes les possibilitats que se'ns ofereixen. Tant si no en vam saber prou, si ens vam equivocar, o ens va faltar bona voluntat... sempre se'ns dóna una nova oportunitat. Perquè som limitats, perquè mai hi arribarem del tot... I jo que me'n alegro de les limitacions. Ens humanitzen i ens apropen. Ens fan topar amb la nostra realitat. Quan les experimento, sóc capaç d'entendre

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-68648759554698511872011-07-27T18:08:00.006+01:002011-08-01T06:12:42.343+01:00

Reconec que tinc mala consciència, i en els propers minuts me'n vull alliberar. Fa quasi un mes que no obro aquest bloc. Això no vol dir que, tot sovint, no me'n recordi, però sempre en moments poc realistes: al tren, sense ordinador, fora de casa... Això són les vacances: fer coses diferents a les habituals. I el bloc no se n'escapa, vull dir, que com que és habitual... no forma part ara mateix

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-79541126452504100202011-07-02T06:16:00.004+01:002011-07-02T06:29:50.398+01:00

Definitivament, no. M'agradaria poder dir que he fet els paquets en un tres i no res, que no he necessitat recaptar caixes de cartró per l'escola i el barri, que en vaig tenir prou amb una tarda per fer la tria pertinent (ho llenço?, ho dono?, m'ho emporto?). Això de fer un trasllat (i només es tracta duna habitació petita!) és tota una aventura on et retrobes amb papers i objectes que ni

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-65208043455760694232011-06-13T12:28:00.002+01:002011-06-13T12:40:43.740+01:00

Estic en fase de tancar etapa, d'organitzar el final del meu temps a València. Hi vaig arribar fa nou anys i me'n vaig amb el cabàs ben ple d'una collita que ha estat abundosa. M'emporto l'escola de Godella al cor amb l'esperança de continuar desenvolupant la meva tasca educadora amb una il·lusió similar. Aquesta vegada és la mestra que s'autoevalua i els resultats ho diuen tot: progresso en

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-24990054149554818682011-06-02T10:52:00.007+01:002011-06-02T11:17:56.106+01:00

Fa un parell d'anys vaig fer una sortida familiar a la Catalunya Nord. La meva mare, inquieta com ella sola, tenia molt interès en que coneguessim la maternitat d'Elna. En un continent tan vell com el nostre, són moltes les petjades que la història hi ha deixat. I Elna és un símbol d'humanitat enmig d'una gran guerra. En aquesta maternitat, Elizabeth Eidenbenz, va facilitar que centenars de dones

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-78879116701721043052011-05-22T08:26:00.007+01:002011-05-22T08:52:44.581+01:00

Fa uns dies va arribar l'última pel·lícula de Woody Allen. Fins i tot pels que no som incondicionals d'aquest director, amant del clarinet, hipocondríac i jueu per tradició, la seva obra se'ns ofereix com un dels aconteixements de l'any. Reconec que "Viky, Cristina, Barcelona" em va decebre molt. La vaig trobar ensopida, i només salvable pel paper esbojarrat d'una Penélope Cruz que es va

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-64372865352046192582011-05-18T06:40:00.005+01:002011-05-19T06:30:18.218+01:00

Podriem pensar que aquest anomenat moviment del 15-M, aquests joves que estan acampant al centre d'algunes ciutats de l'Estat Espanyol, són fills del llibre "Indigneu-vos", del francès Stéphane Hessel, super vendes aquesta darrera temporada al nostre país. Persones que l'han llegit em diuen que el llibre és simple, sense grans profunditats, però que apel·la a la pròpia responsabilitat i la

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-79349420002198638892011-05-10T18:19:00.004+01:002011-05-10T20:40:49.003+01:00

Si ens deixéssim... si no calculéssim tant i obríssim el nostre cor en tota la seva potencialitat. Si deixéssim aflorar aquests bons sentiments que de tant en tant envaeixen el nostre ser. Si no ens importés el què diran. Si la vida esclatés amb tota la seva força i la deixéssim fluir... la nostra vida no dependria d'una aprovació o una crítica. Sentiríem la suavitat del vent i seríem més lliures

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-59055647703470734912011-05-05T08:41:00.006+01:002011-05-07T11:24:22.835+01:00

Visc amb molta ambigüitat els esdeveniments que ens relaten les notícies des de la mort d'Osama Bin Laden. Em sento alleugerida per la seva desaparició, però no sé si ho he de celebrar. Valoro l'esforç dels qui l'han localitzat, però hagués preferit que l'haguessin detingut. La seva mort em sona a execució, cruel i sense judici. Al seu propi estil, vaja.Tampoc sé si el món està més tranquil ara

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-56963412555051647842011-05-03T17:46:00.004+01:002011-05-03T18:41:29.333+01:00

Mai he sabut massa què és això del "fons d'armari". Potser perquè tota la meva habitació és petita i l'armari és proporcional a l'espai disponible. I a part, el tema roba m'interessa ben poc. Crec que té a veure amb les peces de vestir necessàries que cal tenir sempre disponibles i que ens evitaran aquella desagradable sensació de pensar que no tenim res per posar-nos. Peces combinables entre sí

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-87260509908843723332011-04-16T07:52:00.003+01:002011-04-16T08:12:56.327+01:00

Després d'algunes experiències decebedores, ahir vaig anar de nou al cinema. Un Oscar i un Globus d'Or em semblaven garantia suficient, a més de les bones crítiques, per arriscar-me amb En un mundo mejor (Susanne Bier, Dinamarca, 2010). La vaig reservar entre les meves prioritats, i tot i que sabia que era una cinta dura, no em vaig fer enrerra. Tota la pel·lícula ens posa davant el dilema entre

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-35728634976220791542011-04-07T17:44:00.003+01:002011-04-07T18:04:51.236+01:00

Arribo cansada a casa. Classes, reunions, assaig de la confirmació... M'entretinc amb l'ordinador mentre recupero l'alè. Demà posarem els nois de la Jornada Mundial de la Joventut un vídeo: "el món en miniatura" o "com seria la terra si només tingués 100 habitants?" Sortir de nosaltres, descobrir la pluralitat, saber-nos minoria serà un exercici que no ens farà cap mal i ens donarà un toc de

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-4303621987356006432011-04-02T07:46:00.002+01:002011-04-02T08:08:43.087+01:00

Algunes empreses, que jo sàpiga als EEUU, cada mes premien un dels empleats amb el títol de l'empleat del mes. És una recompensa testimonial que reconexi els mèrits d'un dels seus treballadors a l'eficàcia i el compromís. En aquesta vida, tot incentiu és vàlid. Fa dies que me n'adono que he batejat una paraula com "la paraula de mes". A vegades, en certes circumtàncies, hi ha mots que es

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-83543741717362967282011-03-21T17:28:00.002+01:002011-03-21T18:04:04.058+01:00

La Montserrat Ribas, la meva mare, està d'enhorabona. Com que no podia ser d'altra manera en aquesta família, li agrada escriure. Diversos escrits per als més propers on ha recollit alguns dels seus records i vivències van donar pas a un bloc que actualitza amb freqüència. El pas de l'espai privat a l'espai públic no s'ha quedat aquí. Un d'aquest reculls, barreja de reflexió i experiència pròpia,

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-76363661308248323862011-03-16T16:44:00.005+01:002011-03-16T22:30:40.512+01:00

Hi ha temes que són delicats de per sí. En certs àmbits és millor no parlar ni de política ni de religió, sino volem acabar de mala manera una conversa que ha començat d'allò més pacífica. En altres ambients, serà recomanable no parlar de futbol, sobretot per no ferir la sensibilitat dels que no estan acostumats a perdre i els costa veure's arraconats aquests darrers anys. Cal ser

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-13542799848527859732011-03-10T09:23:00.002+01:002011-03-10T09:52:06.092+01:00

Avui estem de sort. Si hi ha dies que ens costa trobar una sola bona notícia a les portades dels diaris, avui en tenim quinze. No és que la portada vingui en format XXL, sinó que quinze persones estan d'enhorabona perquè se'ls ha reconegut el dret a la vida, que no pot ser manllevat en nom de l'Estat ni de la justícia. El Governador de l'estat d'Illinois (EEUU) ha firmat l'abolició de la pena de

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-52824846295036565792011-03-06T09:06:00.005+01:002011-03-06T21:43:36.010+01:00

Fa dies que m'indigna la demagògia barata que sento i llegeixo. L'acte de governar és l'acte de posar normes i limitar les accions dels ciutadans. Del que es tracta és que els límits siguin raonables i busquin sempre el bé comú, més enllà d'interessos particulars o partidistes.Els bars es posen en peu de guerra perquè no s'hi pot fumar a dins, sense valorar el bé pels no fumadors, pels que ho

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-83980163565071337102011-02-28T17:11:00.009+01:002011-02-28T17:43:28.293+01:00

Si ningú ens hagués dit el contrari, creuríem que la lluna és plana. Ben mirat, i deixant de banda els seu encant, se'ns escapa la seva forma autèntica. La lluna és plana, el sol també i qualsevol caiguda dins l'àrea és un penal a favor nostre. Quan anem al metge per una cosa grossa necessitem un segon diagnòstic. Quan es tracta d'analitzar un fet rellevant, necesitem una opinió contrastada. El

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-61055665076104022812011-02-25T10:09:00.006+01:002011-02-25T10:29:01.883+01:00

Hi ha coses que fan especial mandra, petits ritus que fem de manera quotidiana i que sempre se'ns presenten com una pèrdua de temps, però obligatòria. No ens els podem saltar, però quan passen, ens sentim alleugerits En el meu cas, aquests darrers dies n'he afrontat dos dels que més mandra em fan però que em deixen més satisfeta: passar la ITV (no sé perquè m'ho prenc com un examen personal) i

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-42657116583456498752011-02-23T19:55:00.003+01:002011-02-23T20:10:45.079+01:00

Com una rosa, que t'admira només de veure-la i segons com t'hi acostes et punxa, tinc l'experiència de que treballar amb joves de 16-17 anys és tota una prova de delicadesa. Tan aviat et vénen ganes de mirarte'ls de lluny com et desperten una absoluta tendresa, intuint els drames que els toca viure o les pors que els paralitzen. Són matèria delicada, immensament fràgils, tot i que aparenten

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-35778926741639160772011-02-22T17:53:00.005+01:002011-02-22T18:21:59.956+01:00

Diumenge vespre, AVE Madrid-València. Tres dies de feina intensa amb rscj de tot Europa. Molt cansada. Sensació de no arribar a tot. Muntanyes que ens fem al cap i que s'esllavissen damunt nostre. Sensació d'ofec, d'incapacitat, de feblesa. Dilluns matí. Molta son. Classes i feina pendent de la JMJ: correus, converses. Comprar, cuinar. Una estona per caminar i cap a casa.Dimarts tarda. Sis hores

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-76799374383182271732011-02-15T17:39:00.005+01:002011-02-15T18:06:44.539+01:00

Aquests propers mesos tindré una segona casa a Madrid. Bé, passaré molts caps de setmana entre Barcelona i Madrid, i seguiré amb la feina i la comunitat a València. Una mica estressant, però alhora una experiència que em dóna vida, perquè canviar d'ambients, veure gent diferent, treballar amb altres persones, encetar nous projectes... sempre m'ha agradat.Des de fa cosa de dos mesos, els viatges

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-16067610300693713492011-02-11T06:55:00.006+01:002011-02-11T07:17:56.496+01:00

Benvolgut senyor Obama: ahir, tot veient les notícies, van conectar en directe amb la plaça Tahrir i vam poder escoltar alhora que els manifestants, els egipcis, el món sencer, les paraules del president Mubarak. Estavem expectants perquè tots volem una sortida ràpida i en clau d'esperança de la situació que s'està vivit en aquell pais, i per ara, tot el que en traiem són morts i incertesa. Bé,

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-66175174012635529052011-02-06T21:59:00.003+01:002011-02-06T22:15:53.748+01:00

De tant en tant, alguns alumnes encuriosits em pregunten: i tu, has llegit mai la Bíblia sencera? I com que no m'agrada dir mentides, la meva resposta és negativa. No he llegit mai la Bíblia, només alguns fragments que, tenint en compte les seves dimensions, és només una petita part del conjunt d'aquesta vasta obra. I si a més, alguna vegada descobreixo que els textos són molt més rics del que en

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-89897665439703222042011-01-28T11:23:00.005+01:002011-01-28T11:44:08.941+01:00

Diuen que Nelon Mandela està greu. Noranta-dos anys i una hospitalitzció inesperada han despertat les alarmes. La seva mort no ens ha de sorprendre tot i que amb ell se'n va un mite del segle XX, una d'aquestes persones que voldriem que no fossin úniques.Aquests dies a les diverses classes estan sortint alguns testimonis que han canviat el nostre món. Rosa Parks, aquella dona negra que, desobeint

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-24225561197899781972011-01-24T21:34:00.006+01:002011-01-24T22:02:22.266+01:00

L'evangeli de diumenge parlava de la conversió. La necessitat de convertir-se expressa que alguna cosa no va prou bé. Qui se sent cofoi no es planteja cap canvi, però qui és conscient de la seva limitació, sap que alguns aspectes de la seva vida reclamen un canvi de rumb.Beneïts vosaltres que us sabeu imperfectes. Beneïts nosaltres que aspirem a ser millors. Si se'ns ofereix la possibilitat de

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-73638964318453823522011-01-20T12:03:00.005+01:002011-01-21T11:07:52.547+01:00

Ens apropem un any més al Dies Escolar de la Pau i la No Violència. Aniversari de l'assassinat de Gandhi, el 30 de gener ens recorda que treballar per la pau és avui una tasca prioritària. Fins i tot sense cap conflicte armat a la vora, el grau de violència al carrer, de tensió política, la realitat de la pobresa endèmica... són un reclam suficient per posar-nos d'acord en una cosa: volem la pau.

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-17660961662897018512011-01-12T12:39:00.004+01:002011-01-12T12:59:16.593+01:00

Ara que ja podem mirar el nou any amb una certa distància, que els bons propòsits del primer dia han topat amb la nostra limitada realitat, ara que ja som capaços de reconèixer que deixar de fumar, aprimar-se o fer exercici no és tan fàcil, és quan podem fer de veritat els propòsits pel nou any, o pel nou mes, o potser només pel cada dia. Potser així, des del realisme personal, podrem dur a bon

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-81930646100685151872010-12-23T12:33:00.007+01:002010-12-23T13:13:59.379+01:00

Ahir em van felicitar el Nadal d'una manera que em va sorprendre: Si no ens veiem, Bon Nadal i aquestes coses que es diuen. Què debia voler dir amb aquestes coses que es diuen? Potser és que ens felicitem de manera molt superficial, sempre amb la mateixa cantarella, sense posar-hi gaire èmfasi ni pensar de veritat en la persona que tenim al davant. Com quan a missa extens la mà per donar la pau i

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-44705690195024993802010-12-19T13:03:00.005+01:002010-12-19T13:30:44.951+01:00

Diumenge al matí i jo davant la televisió. Si el Barça és més que un club, la Marató de TV3 és més que un programa. Mesos de preparació, milers de participants, hores i hores d'emissió per tal de posar rostre a una malaltia, cada any una patologia diferent, però sempre ben propera. Potser perquè s'apropa el Nadal, i ens agafa a tots més sensibles, però el cert és que la gent respon. La proximitat

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-77782914261588548642010-12-13T12:15:00.007+01:002010-12-15T09:46:27.547+01:00

Ja fa dies que volia escriure sobre la vista, aquest sentit que com tantes coses a la vida, donem per suposat i al que no li atorguem cap importància. De fet, l'evangeli d'ahir parlava de coixos... i cecs!, i avui és Santa Llúcia, patrona de cosidores i oculistes. Massa casualitats per no aprofitar-les! D'un temps ençà, no podia llegir la lletra petita, ni del diari. De fet, pensava que les

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-82782906679442732822010-12-09T09:38:00.005+01:002010-12-11T19:53:18.123+01:00

Aquests dies d'abans de Nadal toca parlar als meus alumnes de 15-16 anys de la vida religiosa. El programa dedica un tema de la història de l'Església a St Benet, l'aparició dels monestirs, la vida religiosa avui... i no vull perdre l'oportunitat d'explicar-los una dimensió que ningú més els explicarà de manera seriosa. En sentiran acudits, llegiran alguns titulars als diaris... però poques

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-9299099801020949332010-12-02T17:04:00.005+01:002010-12-02T17:44:47.891+01:00

¿No sou aficionats als enreteniments que consisteixen en buscar un nombre determinat de diferències entre dos dibuixos? Jo mai he estat bona per a aquestes coses, ni pels mots encreuats, ni per les sopes de lletres ni menys pel sudoku. De fet veig que alguna gent molt propera a mi s'ha enganxat a aquest joc. Jo, per si de cas, no m'hi acosto.Buscar la diferència entre dos dibuixos exigeix molta

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-29764229398533757312010-11-26T10:32:00.006+01:002010-11-26T10:47:15.712+01:00

Aquests propers dies viurem un moment que es pot titllar d'històric. De fet ja fa temps que estem tots plegats una mica neguitosos, que a vegades ens sembla que els dies passen massa a poc a poc, i ens agradaria trobar-nos ja al dia assenyalat. Anem complint amb les nostres obligacions i els deures quotidians, però de fet tenim el cap en un altre lloc i posem tots els esforços per tal que no

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-34302650310271323022010-11-17T10:39:00.003+01:002010-11-17T10:55:21.577+01:00

Si estàs oberta a noves possibilitats, els alumnes sempre et sorprenen. Això sí, has de tenir temps per escoltar-los i una disposició favorable al que et puguin proposar. Jo mateixa més d'un cop els paro els peus, doncs et vénen amb propostes que no tenen més finalitat que no fer classe amb qualsevol excusa que comença amb la paraula podriem... I jo els dic: "podriem... però no ho farem". Forma

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-81200716687330462532010-11-13T18:08:00.003+01:002010-11-13T18:52:29.155+01:00

Rebo amb sorpresa i alegria la notícia de l'alliberament d'Aung San Suu Kyi, l'opositora birmana que ha estat alliberada del seu arrest domiciliari que l'ha tinguda reclosa a els darrer set anys i mig. Premi Nobel de la Pau l'any 1991, ha passat quinze dels darrers vint-i-un anys privada de llibertat. Filla de l'heroi de la independència de l'actual Myanmar, es va sentir hereva d'una tasca, d'una

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-55899649784189902392010-11-05T14:09:00.003+01:002010-11-05T14:26:30.361+01:00

Que voleu que us digui.... Partint de la llibertat d'expessió, estic una mica indignada amb l'allau de crítiques que estic sentint aquests dies amb la visita de Benet XVI a Barcelona per dedicar la Sagrada Família. Crec que són oportunistes i orquestrades, i em dolen.Així.... jo dic: Benet XVI, jo sí t'esperoperquè crec que el lloc de l'Església és el carrer, perque ja ho va ser en els seus

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-27228658118096987692010-11-04T09:14:00.005+01:002010-11-04T10:23:01.870+01:00

Fa uns dies, algú va centrar una pregària en aquesta imatge de Déu creant Adam, de la Catedral de Chartres. Aquesta persona està passant un moment difícil, una malaltia massa comuna i extesa l'ha obligat a aturar-se, a mirar-se la vida amb la serenor del repòs i el neguit de la incertesa. Déu, diguem-ho així, s'ha desdibuixat en aquest temps.Ella ens explicava que el que l'ha resituat de nou ha

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-60917981235880115872010-10-28T10:50:00.004+01:002010-10-28T11:06:19.046+01:00

Acabo de veure, un any més, "El club de los poetas muertos". Podria semblar que no ens podem alliberar de certes rutines i que any rera any fem el mateix. De fet, imagino que moltes feines pateixen aquesta situació. En algunes coses també la meva... però només en algunes, perquè de fet, no hi ha res igual d'un dia a l'altre, ni jo mateixa...Com sortir del cercle de la repetició? Jo intento

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-78499556006780512010-10-23T15:20:00.003+01:002010-10-23T15:39:33.754+01:00

Ahir vaig anar al cinema. tenia ganes de veure "La red social" i alhora sabia que no hi podia anar amb qualsevol. De fet, una persona a la que vaig convidar em va preguntar: "Què és el facebook?" Definitivament, no hi podia anar amb qualsevol..."La red social" descriu els origens convulsos d'aquesta xarxa social que, si fos pel nombre de persones registrades, seria el tercer país del món, només

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-34300219820461836812010-10-18T16:37:00.003+01:002010-10-18T16:59:28.070+01:00

La vida, plena de contrastos, pot ser, si ho volem, una escola farcida d'aprenentatges. En aquest cas alliçonar no vol dir renyar sinó oferir-nos la possibilitat de ser una mica més savis. Què és sinó el fet de viure?El llibre "Tendríamos que haber gritado" de Ch. Feldamnn ens acosta al personatge de Dietrich Bonhoeffer d'una manera profunda i molt amena alhora. Un jove pastor protestant, intel·

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-91940446248160211222010-10-07T22:01:00.003+01:002010-10-07T22:22:29.883+01:00

Demà divendres es coneixerà la persona guardonada amb el premi nobel de la pau. Per primera vegada sóc conscient de que en una sola setmana s'atorguen aquests premis en les seves cinc categories. Les tres primeres, tot i la seva importància, són més llunyanes als meus centres d'interès o capacitat intel·lectual, i no m'han despertat massa expectació. Avui sí, poc abans del migdia he entrat a la

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-69943507885326734172010-10-03T08:09:00.002+01:002010-10-03T08:29:16.887+01:00

Fa uns dies Martínez Camino es refereria a la propera visita a Santiago i Barcelona com un "negoci espiritual i negoci econòmic". Independentment de les campanyes desfermades contra aquesta visita i que setmanes abans ja omplen pàgines i articles d'opinió d'alguns diaris, sembla que el Secretari de la Conferència Espiscopal Espanyola encara no hagi après la suficient diplomàcia per entendre que

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-37437704364336274172010-09-27T18:47:00.003+01:002010-09-27T19:01:11.349+01:00

Tinc al davant dos llibres de temes similars: "Tot el que tinc ho duc al damunt" de Herta Müller, premi Nobel de Literatura i "Tendríamos que haber gritado" de Ch. Feldmann sobre Bonhoeffer. Tots dos parlen de totalitarismes, tant se val si és dels alemanys o dels russos, tots dos parlen de la supervivència, tots dos parlen dels límits humans, de la llibertat, de la dignitat.El primer l'he hagut

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-12454034231466790942010-09-24T10:48:00.003+01:002010-09-24T11:45:03.446+01:00

Mare de Déu de la Mercè, patrona de Barcelona i defensora dels captius. Avui és dia gran per a molta gent, tot i que molts no sàpiguen que una advocació del segle XIII pot conectar perfectament amb el nostre món d'avui. De la reconquesta medieval ja no en queda res. No tenim presos per alliberar ni captius pels que oferir la pròpia llibertat. Se suposa que la llibertat és el valor suprem, el que

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-88589650948635846152010-09-20T21:25:00.003+01:002010-09-20T21:42:34.720+01:00

Sembla que algú s'ha confabulat per tal que la relació entre l'anglicanisme i el catolicisme fossin tema de debat durant tot l'estiu i sobretot aquesta darrera setmana. La sèrie "Els Tudor" que tan èxit d'audiència ha tingut les nits del dijous ens ha posat sobre la pista d'uns fets històrics que van marcar un Cisma. La visita del Papa a la Gran Bretanya, on els catòlics són un 10% del conjunt de

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-3975086928893950522010-09-15T07:31:00.002+01:002010-09-15T07:42:22.938+01:00

La Patrícia, una amiga, comparteix la seva reflexió a partir del text de la Mare de Déu dels Dolors que avui celebrem.“Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare”... La meva vida professional es desenvolupa a un centre oncològic... Dia rera dia em toca travessar amb moltes persones, joves i grans, el llindar que porta de la vida a la Vida, i caminar al costat de tantes mares, filles, esposes,

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-78793765137226382682010-09-14T06:37:00.002+01:002010-09-14T06:50:18.778+01:00

Sembla que ja es va acabant la fase de preguntar com ens han anat les vacances. Amb cada persona que feia temps no et veies sorgeix la pregunta: com ha anat l'estiu? I el que s'acostuma a dir, per pressa o per costum, l'estiu bé, gràcies. Davant de respostes tan protocolàries sempre em pregunto què hi ha realment al darrera. Realment, tots hem passat un bon estiu? Tots hem gaudit del descans? A

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-12124371894250471482010-09-08T16:10:00.003+01:002010-09-08T16:15:52.287+01:00

El calendari de les catàstrofes ens marca el dia que van succeir. La nostra memòria ens diu el mitjà pel que vam ajudar. Al cap del temps, ningú es recorda de que encara hi ha molt per fer. Matilde Moreno, rscj de Granada que viu a Haití explicava a la revista "Vida Nueva" la situació del país després del terretrèmol i la tasca que hi duu a terme en aquests moments. El seu testimoni ens recorda

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-52225455334540977772010-09-06T12:37:00.004+01:002010-09-06T12:55:48.860+01:00

Avui vaig amb el pilot automàtic, com quan els avions van aparentment sols mentre els qui els piloten se'n despreocupen. Després d'uns dies intensos i imprevistos, amb cinc dies de retard ahir vaig arribar a València. En poques hores he hagut de canviar el xip de manera fulminant: vaig arribar amb l'últim tren, m'he llevat molt d'hora, he conduït d'esma per una ruta ben coneguda, he entrat al

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-42596309873394186082010-08-22T17:46:00.003+01:002010-08-22T18:04:19.539+01:00

Han passat força dies des de que vaig llegir aquesta notícia: 40 milionaris donaran la meitat de la seva fortuna a obres de caritat. La idea ha estat promoguda per Warren Buffet i Bill Gates, que després de diverses trobades l'han extès a altres filàntrops.D'entrada, res a dir, ben al contrari. Només pel fet que qui pot oblidar-se'n de tot es preocupi per algú del seu voltant ja em sembla un bon

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-19430346614783630842010-08-11T20:20:00.003+01:002010-08-11T20:58:55.632+01:00

Avui us comparteixo un text que he trobat per aquest calaix de sastre que és internet. És un text per a avui, però també per demà. És una pregària que cada dia podriem fer nostra. Tant de bo el que transmet brolli en nosaltres de manera natural i espontània tots els dies de la nostra vida.El millor dia de la meva vida...Avui, quan m'he aixecat,sobtadament m'he adonat que aquest és el millor dia

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-79063469278209371902010-08-04T22:10:00.004+01:002010-08-04T22:24:56.426+01:00

Tothom té un lloc de trobada. A Barcelona, sabem que el Zurich és el més emprat. De fet, quan l'excés de puntualitat t'hi fa estar una estona llarga, pots veure com persones de tota mena hi coincideixen per anar a dinar, fer un cafè o tornar a casa després de comprar o realitzar unes gestions. El lloc de trobada de les monges del Sagrat Cor, cada estiu, és el poblet de Santa Maria de Huerta (

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-25099382770452330112010-07-28T09:35:00.003+01:002010-07-28T09:50:13.903+01:00

Posats a il·lustrar l'experiència de voluntariat amb nens d'un barri com el Raval, vam fer un video-fòrum sobre la pel·lícula de Ken Loach "Sweet sixteen". Guanyadora del premi de Cannes al millor guió, aquesta història ens trasllada a un barri industrial d'Anglaterra per acompanyar la quotidianitat d'un adolescent de quinze anys. Sense estudis ni feina, ell i el seu amic es "busquen la vida" com

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-75265188635477472282010-07-21T12:06:00.005+01:002010-07-21T12:23:58.497+01:00

Fa pocs dies va ser el meu aniversari. Quan ja es passa de certes xifres, els aniversaris perden part de la seva màgia, però així i tot, saber-se viu no deixa de ser un fet del tot celebrable.És un dia bonic, on reps de manera palpable molta estimació. Fas repàs dels darrers temps i agraeixes haver-hi arribat. No tothom ho pot explicar. M'agrada rebre felicitacions, ho reconec. Així, en vaig

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-53661126997975359782010-07-18T08:58:00.005+01:002010-07-18T09:28:04.791+01:00

Coses del Camp de Treball... aquest diumenge, a les set del matí, em trobava pel carrer. Acabada de llevar, amb la bossa del pa a la mà, buscava un forn.A aquestes hores d'un dia de festa el carrer és un espai de contrastos i experiments sociològics. Per una banda, els que anem recent dutxats amb la clenxa ben pentinada. Se'ns veu nets i desperts. Per altra banda, els que acaben la nit, els que

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-36533888649549029212010-07-10T07:52:00.002+01:002010-07-10T08:03:29.024+01:00

Ahir tocava remenar els armaris de casa la meva mare i recuperar la senyera. La que fa anys penjavem amb orgull al balcó de manera ritual i que expressava molt més que les paraules. Era l'autèntica protagonista dels dies assenyalats.Ahir la vaig trobar després de buscar una mica, i un cop desembolicada, descobria que els color no lluïen perquè el sol de tantes celebracions i reivindicacions se

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-22395806122816163782010-07-04T17:35:00.004+01:002010-07-04T17:53:25.174+01:00

Una de les coses bones de l'estiu és que tenim més temps... o ens ho sembla, perquè de fet el temps és el mateix, però el ritme habitual minva i sembla que les hores s'estirin. Una manera d'aprofitar aquesta sensació de temps extra és trobar espais serens, "espais verds", on allò que som passa a ser prioritari. Són moments de silenci, de lectura, de contemplació... on per fi podem deixar de banda

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-26874862055335304802010-06-29T16:26:00.005+01:002010-06-29T17:11:25.552+01:00

No cal ser gaire experta per adonar-se'n que la sentència del Tribunal Consitucional ha superat quasi bé totes les expectatives. I no és d'extranyar, tant temps com l'hem esperada!De fet, escolant una mica d'aquí i d'allà, sembla que no parlin de la mateixa notícia. Algunes reflexions en ple estat de confusió...a.- els senyors jutges del Constitucional, després de quatre anys d'intensa activitat,

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-35225380438819879912010-06-28T17:54:00.003+01:002010-06-28T18:09:13.780+01:00

Ahir al vespre arribava de Madrid d'una nova reunió. En aquest cas, de començar a preparar la presència que com a Sagrat Cor volem tenir a la propera Jornada Mundial de la Joventut, a Madrid, l'estiu de 2011. Aquesta cita, que es convoca cada tres anys a nivell mundial, pot ser una oportunitat per a allò que en termes pastorals ens sembla tan important: joventut, fe, comunitat, identitat. En

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-6503928090950211592010-06-21T16:56:00.002+01:002010-06-21T17:10:56.032+01:00

Estem en ple compte enrera. De fet, em queden dos dies de classes: dimecres acabo. Tot un curs que ha passat, deixeu-me caure en el tòpic, volant. Sense adonar-me'n vaig començar el meu vuitè curs a València, sense adonar-me'n vam anar superant avaluacions, com qui salva esculls infranquejables, sense adonar-me'n arribo al juny, a les recuperacions, als deures d'estiu...Un altre curs que s'esgota

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-17163502306547910982010-06-17T10:08:00.007+01:002010-06-21T05:50:05.202+01:00

Constato que el Mundial ens concedeix una extranya alegria a aquest mes de juny tan auster pels estudiants i els mestres. Encara que, en aquest campionat, no m'hi jugo res, el segueixo i em distreu. Els esports m'agraden de tota la vida, però si em poso a pensar quan partits he vist d'aquesta primera fase... crec que només l'Espanya-Suïssa d'ahir (per poder-ne parlar després) i no sencer. I

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-64363978418850013772010-06-15T16:11:00.004+01:002010-06-15T16:45:05.650+01:00

M'imagino la cara de sorpresa de més d'un amb el titol d'avui. Tuenti? Què deu ser això? El Tuenti és una xarxa social més, és a dir, un espai virtual on la gent es troba, xerra, comparteix fotos, vídeos... i una bona part del seu temps. Suposo que molts hi esteu avesats, i d'altres mig informats. Potser aquesta ens sona menys: Tuenti triomfa fora de Catalunya i de manera molt especial entre els

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-4564761491909750332010-06-11T06:37:00.005+01:002010-06-11T07:02:39.413+01:00

Recordo ja fa uns anys, un llibre que va fer furor entre el pensament plural i el moviment per una altra globalització: "No logo. El poder de les marques", de Naomi Klein. Passats als anys, veus que els logos s'extenen arreu, que són poderosos signes identitaris, que en temps de confusió necessitem visualitzar-los i creus que més que oposar-t'hi, els has de convertir en amics de la teva causa.

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-57604445905349560982010-06-08T16:17:00.005+01:002010-06-08T16:58:42.974+01:00

Recordo un poema de Matí i Pol, musicat pel Lluis Llach que deia això: "I els anys passen depressa". Sempre ho he pensat: hi ha moments en els que sembla que el temps s'ha aturat, o que els segons no avancen, com per exemple el final d'un partit igualat, o un moment de màxim avorriment. Però els mesos, els anys... empaita'ls !! No sé què tenen, però volar és poc quan es tracta dels fulls del

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-51081568077120359442010-06-06T07:58:00.003+01:002010-06-06T08:23:22.102+01:00

Aquests darrers dies, amb motiu de la celebració del Corpus, ha tornat a les primeres planes un tema tan suat com el de la relació (o la intromissió) de la religió en l'esfera pública. I quan dic pública no vull dir el carrer sinó allò públic, allò que és de tots perquè ho paguem amb els nostres impostos, allò que pertany a l'Estat, i en el nostre sistema polític concret, un Estat no

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-36911111083568455772010-06-02T12:53:00.003+01:002010-06-02T13:25:09.216+01:00

Demà 3 de juny, se celebra la festa dels Màrtirs d'Uganda. Per vincles d'amistat em sento lligada a aquest país i m'agrada saber-ne més coses. És una manera d'estar aprop de la gent que estimes.L'evangelització ha estat una tasca dolorosa al llarg del segles. Des de Sant Esteve, primer màrtir cristià, fins al dia d'avui, on encara es documenten morts i persecucions en contra dels que professen el

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-39912249764136168762010-05-29T08:16:00.003+01:002010-05-29T08:41:46.606+01:00

Cada any, quan s'acosta el mes de juny, quan arriba la calor, ens retrobem amb una cita esportiva insustituïble, el Roland Garros. M'agrada el tennis, tot i que poques vegades veig un partit sencer: corres el perill de passar-te tota la tarda davant la televisió, i al preu que es cotitza el temps, no m'ho puc permetre.Ahir vaig seguir una estona un partit i em venia al cap una cosa que sempre

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-13036146853631174882010-05-26T19:39:00.005+01:002010-05-26T20:15:12.554+01:00

Dia 25 de maig, festa de Santa Magdalena Sofia Barat, fundadora del Sagrat Cor. Dia de familia, dia de celebració, oportunitat per unir-nos al voltant del seu exemple i fer del seu testimoni una referència per al món d'avui.A l'escola, els petits han disfrutat una tarda de jocs. Els grans han vist per classes un vídeo que ens ha enviat una escola del Congo, en concret, l'escola de primària de

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-3478077625927680792010-05-19T09:41:00.003+01:002010-05-19T09:57:37.135+01:00

De les lectures de la festa de Ascenció em va agradar aquest toc d'atenció als apòstols: què feu mirant el cel? Jesús se'ls ha aparescut i ells continuen embaladits per la seva presència, a la lluna de València, podriem dir avui... No sé si no se n'adonen o no volen adonar-se'n, però la presència de Jesús no és per a l'autocomplaença, sinó que és una força dinamitzadora de dins cap a fora, que

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-30938905236348239692010-05-14T07:16:00.003+01:002010-05-14T07:33:25.808+01:00

Sembla que ha arribat l'hora d'estrenyer-se el cinuró, i si cal, fer-hi un forat nou. Estem de en temps de crisi, cosa que ja sabíem, però ara, a més, molts ciutadans ho notaran en el sous, i això fa mal de veritat. He sentit tota mena de reaccions, i jo mateixa em sento dividida davant d'aquesta mesura totalment impopular però, sent on som, segurament necessària. Crec que és bo viure de manera

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-4662688415678668222010-05-10T19:40:00.004+01:002010-05-10T19:57:22.826+01:00

Això dels deutes pendents deu ser una cosa ben humana. Tots en tenim. Allò que no vaig dir, allò que no vag fer, aquella vegada que hagués pogut... El temps s'esmuny de manera implacable i arrosseguem de per vida certes accions o omissions sense possibilitat de reconciliar-nos, ni amb elles ni amb nosaltres mateixos."El concierto", una pel·lícula francesa ben interessant sobre els allò que ha

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-62309096746582695012010-05-07T19:08:00.004+01:002010-05-07T19:24:42.591+01:00

Ara que sí, ja sembla que la calor es vol quedar, que anem fent plans de cara al bon temps, que intentem concretar allò que durant l'any hem estat planejant... potser ara és el moment de fer un forat en el nostre estiu per a aquells dies de descans, de pregària, de convivència tranquila... aquells dies que mai acabes trobant i que tant necessitem.Si tens ganes d'una dies de descobrir el teu

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-90761306700915468592010-05-05T06:58:00.006+01:002010-05-05T12:21:51.330+01:00

Estic esperant el moment en que algú es decideixi a fer una tesi doctoral sobre el que s'anomena l'"estil Guardiola". De llibres ja n'hi ha algun i de comentaris, articles... a milers. Però és que cada roda de premsa és una lliçó sobre relacions humanes, de com hauriem d'anar per la vida traient el millor dels que ens envolten i a partir d'aquesta confiança, recollir-ne també els millors fruits.

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-56357741480491506862010-04-29T10:52:00.004+01:002010-04-29T11:11:36.723+01:00

Alguna vegada us heu preguntat per qui donarieu la vida? Jo ho he fet amb els alumnes de 13-14 anys per posar-los exemples ben propers del que va ser la mort de Jesús. La majoria de les respostes, quasi sense necessitat de pensar van ser "per la meva família". La resposta és prou significativa en uns adolescents que, com toca, estan rebotats per tot. Per completar el tema vam veure un video del

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-62424636127828160962010-04-25T11:42:00.006+01:002010-04-25T17:44:45.267+01:00

Assisteixo, com tants d'altres, amb preocupació a la reobertura de la ferida del franquisme. Jo que vaig néixer a les acaballes del règim, i que els únics records que en guardo són els tres dies sense classe de novembre de 1975 i unes llargues cues que es veien per televisió per honrar un fèretre, no puc deixar d'imaginar el que va suposar aquell període de repressió i segrest de les llibertats.

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-54048949054778961232010-04-21T19:12:00.003+01:002010-04-21T19:24:55.213+01:00

Fa us dies m'arribava una proposta de la revista "Catequistas" que editen des de fa 25 anys el salesians. El que se'm demanava era un article per cada un dels números del curs que ve, vuit en total. Ho vaig dubtar una mica, però no gaire. El que se'm demanava era compartir algunes vivències pastorals a partir de la pròpia experiència, i això no em costa gaire, la veritat. Crec que pot ser

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-29814070618069111192010-04-17T11:04:00.005+01:002010-04-18T07:20:01.979+01:00

El post d'avui pot ser titllat per molts de poca-soltada, o el vídeo considerat com un ball esbojarrat. Vaja, tot plegat, una pèrdua de temps. Si considerem que els minuts i les hores són dels béns més preuats del nostre segle XXI (us heu parat mai a pensar a quan cotitzarien en un hipotètic mercat del temps?) no tinc cap intenció de neguitejar a ningú i molt menys de malgastar un bé tan escàs.

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7180470470711502655.post-18886973420668189772010-04-15T18:46:00.004+01:002010-04-15T19:05:32.989+01:00

Diuen que a partir dels vint anys i escaig les neurones ja no es reprodueixen en la mateixa mesura que moren. Ja fa anys que sóc en aquesta fase vital, però avui me n'he fet plenament conscient: a l'hora que havia de coordinar una reunió de pastoral a l'escola... era a casa dinant, absolutament aliena al meu compromís professional previ.Fa quasi un any vaig perdre un tren cap a Granada per un

Teresahttp://www.blogger.com/profile/01940073074380277924noreply@blogger.com1